Som una meravella

L’altre dia, arran d’un comentari que vaig fer per la Diada al meu fotolog, un amic em deia que ser espanyol no estava pas tan malament. La veritat és que em va fer reflexionar si això de ser espanyol té algun avantatge o no.

Per començar, crec que els principals trets distintius de la societat espanyola, no els compartim els catalans. O al menys, jo no m’hi sento identificat en absolut: les curses de braus, el cante hondo, el catol·licisme ultraconservador, l’admiració per l’exèrcit, el culte a la bandera espanyola, etc. Potser són folklorismes, ho admeto, però com a símbols identitaris no em sento gens representat.

Però cal ser més seriosos en les anàlisis. Mirant una pàgina web on es donava tot tipus de referències sobre les fonts consultades, resulta que Espanya es troba a la cua de la Unió Europea en:

- Innovació tecnològica

- Tecnologies de la societat de la informació

- El rànking de patents

- El compliment dels compromisos del protocol de Kyoto

- Ajuts a les famílies

- Educació

- Atenció al pacient

- Coneixement d’idiomes, especialment de l’anglès

- Iinnovació empresarial

- Permisos de maternitat

- Flexibilitat dels horaris laborals

- Ajuts a les famílies per la compra de llibres de text

- El compliment dels objectius europeus d’objectius mediambientals

- Despesa social per habitant

- Ocupació femenina entre els 25 i els 54 anys

- Arquitectura sostenible i edificis adequats al medi ambient

- Desenvolupament de videojocs

- Ocupació de persones amb discapacitats

- Inversió en I+D (Investigació i Desenvolupament)

- Nombre de titulats en Batxillerat i FP Superior

- Prevenció d’accidents laborals

- Radioteràpia

- Prevenció del tabaquisme

- Dret a escollir col·legi

- Teletreball

- Regulació de la contaminació acústica

I molt em temo que encara hauríem d’afegir les coses en què som capdavanters i que no són gens ni mica recomanables:

- Consum de cocaïna per càpita

- Edat a la qual els joves comencen a consumir drogues

- Corrupció immobiliària

I un llarg etcètera.

I és clar, llavors se m’esvaeixen els dubtes. Catalunya forma part d’Espanya. D’aquesta Espanya que està a la cua d’Europa en gairebé totes les coses positives. Té gràcia que després ens diguin que tenim una gran qualitat de vida. No sé què deuen entendre per “qualitat de vida”, potser que ens entrompem com ningú?

No sé què passaria si Catalunya fos independent d’Espanya. No sé quines d’aquestes coses també arrossegaríem amb nosaltres, perquè tampoc crec que siguem tan innocents de tots aquests mals. Però, el que tinc clar, és que no és cap xollo ser espanyol.