03 d’octubre 2007

Els símbols de l’estat

Vivim temps interessants. Sembla que hi ha una certa crisi a l’estat espanyol i, molt especialment, a Catalunya. Alguns dels símbols que temps enrere eren intocables, com la bandera o la monarquia, estan essent qüestionats des de diferents col·lectius i amb una certa contundència.

Em centraré en la monarquia, perquè de la bandera ja he parlat. Bàsicament la monarquia és una institució que es basa en el fet de designar un senyor com a cap de l’estat pel fet d’haver nascut el primer en una determinada família, en cas de ser home. Té una funció decorativa i força onerosa, ja que no només l’hem de mantenir a ell –que viu a cos de rei, mai millor dit- sinó a tota la seva família.

No dic que des d’un punt de vista pràctic de vegades no sigui millor tenir un rei o una reina que escollir periòdicament un president de república que sempre fa nosa. Fins i tot por ser turístic, com al Regne Unit. Però sincerament, no podem pretendre que és una institució ni moderna ni democràtica.

A Espanya, el rei és el cap suprem de les forces armades, tot i que no té la comandància efectiva. Signa les lleis, la justícia s’imparteix en nom seu i és el símbol de la permanència i la unitat de l’estat, en un país on això de la “unitat” no està gaire ben vist en certes “regions”.

A més a més, exceptuant el personal de la Casa del Rei, tota la resta de “decisions” que pugui prendre el rei, realment les pren un polític (el President de les Corts, el Cap del Govern, etc). Figura decorativa total.

Llavors, per què serveix? Vull dir, quina utilitat té? I el més important, encara que acceptem el rei com a figura decorativa pel motiu que sigui, hem d’acceptar tota la seva família a càrrec dels pressupostos de l’estat? Sincerament, a mi no m’agrada gens la idea.

El que no entenc és per què no es pot criticar una persona que, a sobre, és improcessable. O sigui, que té immunitat total. Faci el que faci. Això és un estat de dret i democràtic on hi predomina l’imperi de la llei? Que algú m’ho expliqui.

Així, quan El Jueves publica una befa sobre certs membres de la família reial, segrestem la publicació i els fotem un puro als dibuixants. Quan algú crema una fotografia del rei, detenim al perillós individu i li fotem un altre puro ben gros.

Això sí, un senyor que entra a robar a casa teva, el detenen i com que no té antecedents penals, entra per una porta i surt per l’altra. Curiós el funcionament de la justícia a Espanya. Potser que algú s’ho faci mirar, perquè em penso que hi ha alguna cosa que no va prou bé.

4 Comments:

At 8:48 p. m., Blogger Meister said...

Si és cert que som iguals davant la llei, per què collons jo mai podré ser rei?

No dic que la República funcioni millor, però almenys era legal. Aquesta monarquia imposada per sobre de la voluntat del poble és una vergonya.

Tot i això jo tinc la solució: la independència de Catalunya. Així matem 2 ocells d'un tret: ens desfem d'espanya i aconseguim la república d'una vegada per totes. I au, que donguin pel sac als espanyols i els seus problemes.

Sort que l'Ibarretxe ens tornarà a treure les castanyes del foc...

 
At 12:35 a. m., Blogger Novecentous said...

Benvolgut Enric, concordo amb vos. La monarquia no es una institucio ni democratica ni moderna. Tanmateix, i el comentari que segueix no es generalitzable, aquest rei ha mantingut uns criteris raonables i ha fet el seu paper quan li tocava. Al 1972 amb la retirada del Sahara Occidental (altra cosa es que aixo fos bo pels Saharauis), pero es que a Espanya ja es preveia la mort del dictador i va ser el rei qui va preferir marxar del Sahara i evitar una guerra amb el Marroc. La segona ha estat al 1981, el famos 23F. En ambdues ocasions, el rei ha servit com a comodi i ha asserenat l'ambient fins que han tornat a ser cabals.

El rei ha fet el rol de continuitat simulada d'un carrec de concentracio de poder. Aixo, per estupid que sembli, pero un simbol com aquest pot ser molt util en una societat decimononica, puritana i conservadora com ho era l'Espanya profonda (que es el 80%) de la transicio. El rei tenia el control dels militars com a "hereu" franquista, i els va fer servir pel benefici general. Aixo es fort, pero el fet es que va delegar tots aquests poders en el govern, quedant-ne ell al marge l'honora.
I tambe li he de reconeixer que te un rol com a ambaixador que cap president no pot tenir. La diplomacia es un mon de gent coneguda, un cercle de poder si volem mirar-ho aixi, els Kennedies, els Bushes, els Clintons, al mon tambe hi ha reis a tort i a dret. Concordo que son anacronismes, pero mirant-m'ho de manera molt pragmatica, ha estat practic tenir el rei que tenim.

D'altra banda, un president i una republica serien el cami mes racional de fer les coses. D'aixo no en tinc dubte, tanmateix, aixo tindria certs desavantatges, pel fet que no es un carrec vitalici (si exceptuem Chavez i algun altre), i per aquest mateix fet no pot mantenir els contactes ni una xarxa activa que de vegades ha necessitat el pais. Per exemple quan el van enviar als EUA despres que ZP retires les tropes d'Iraq.

En aquest sentit, he de concloure que aquest rei en particular probablement ha estat el millor que ha tingut Espanya. I que continua fent el seu rol. Naturalment, com a la resta dels mesetaris li convindria passar mes temporades a Catalunya per entendre que el que els Catalans volem no es ni anacronic ni dolent per ningu, volem que se'ns reconegui com el que som: una nacio. Pero naturalment, donar suport a aquesta idea probablement li costaria el tron.

 
At 3:04 a. m., Anonymous Anònim said...

Chavez no es vol perpetuar al poder, l'únic que vol es poder ser escollit a les urnes mes enllà de dues legislatures. No podem cometre l'error de creure tot el que diuen els mitjans.

 
At 12:27 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Amic novecentous,

No qüestiono especialment el paper jugat per l'actual rei en l'equilibri del sistema. De fet, ha estat força millor que qualsevol rei anterior. Però també és veritat que són altres temps i que qualsevol rei hauria d'haver jugat un paper similar, si no, hauria durat més aviat poquet al tron.

Hauria preferit que jugués un paper més destacat, dins de les atribucions arbitrals que li confereix la Constitució, ni que fos de manera honorífica. Però, el passat, passat està.

Ara bé, no puc oblidar les seves reticències envers el nou Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat pel 90% dels diputats electes del Parlament i posteriorment, pels ciutadans catalans en referèndum, tot i ésser un Estatut descafeïnat, segons la meva opinió.

Tampoc oblido aquell famós discurs que va llegir sobre "el castellano lengua de encuentro entre los pueblos... que nunca fue impuesto por la fuerza a nadie". Per favor, ell més que ningú, hauria de saber quina era la situació del català, per exemple, durant la dictadura d'en Franco.

És una llàstima, perquè precisament va ser el rei, en una visita a Catalunya, davant del president feixista Arias Navarro que va fer un discurs parcialment en català. Allò van ser collons!

Però sembla que el temps del reconeixement de la plurinacionalitat de l'estat han passat a la història i aquest rei representa, com tantes d'altres persones de l'estat espanyol, un símbol d'allò que molts de nosaltres no volem ni en pintura. Ni que sigui la de Felip V boca avall...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home