21 de setembre 2007

Horaris irregulars

Vull cridar l’atenció sobre un fenomen que darrerament d’ha vingut accentuant cada vegada més: la dels horaris irregulars de les botigues, bars i restaurants a Puigcerdà. És cert que des de sempre, tothom ha fet més o menys el que ha volgut i mai no hi ha hagut uns horaris regulars que tothom complís, com passa a la major part dels indrets del país.

Però és que darrerament la cosa s’està tornant absolutament caòtica. Et trobes uns horaris penjats a la porta dels establiments que rarament es respecten, tant pel fet que obren més tard del que posa, com que tanquen quan volen.

A més, a més, al sector dels bars i de la restauració la cosa és encara pitjor. Resulta del tot impossible per segons quins establiments esbrinar si un determinat dia obriran o no, o si només obriran al matí i així successivament.

Hi ha algun bar, per exemple, que obre ben bé quan li dóna la gana. Quan els amos s’aixequen pel matí deuen dir: avui obrim o què? No, que estem cansats. Doncs, apa, al llit!

Això em recorda a una guia de viatge sobre Grècia on explicava que els horaris de les botigues era absolutament delirant i determinats establiments obrien uns dies a unes hores i uns altres, no.

D’aquesta manera és impossible planificar res. Però a part d’això, la imatge que es dóna tant envers el turisme com cap als clients habituals del municipi és penosa i lamentable.

Sense anar més lluny, per la Diada vam decidir amb un amic d’anar a sopar a fora. Pràcticament tot tancat. Un restaurant que va obrir pel matí, per la tarda estava tancat. Total, que vam acabar al lloc de sempre, que almenys sabem quins dies obre segur. És desesperant.

Però no és Puigcerdà només. A començament d’estiu vaig anar a sopar a un restaurant de Bolvir i va ser una experiència d’allò més surrealista. Van passar olímpicament de la reserva que vaig fer per telèfon i quan vam arribar, a la porta del restaurant no hi havia absolutament cap identificador: per no haver no hi havia ni el nom del restaurant. El vam encertar de miracle.

Una altra “moda” que he detectat darrerament és tancar la botiga per vacances durant un llarg període. Tots coneixem la “brillant” idea de tancar per la festa Major o en temporada baixa, que deixa el poble sense alguns serveis, però això de tancar durant dos mesos ja té nassos. O bé els que ho fan es guanyen molt bé la vida i s’ho poden permetre o tenen una visió comercial més aviat limitada.

Que les coses no acaben de rutllar a la Vila és evident. Només cal començar a comptar la quantitat de bars i restaurants que es traspassen darrerament. Alguna cosa falla. Perquè de gent de fora en continua havent i cada cop més.

Potser és que no gasten. O potser és que els preus són exorbitants. O potser és que el servei que es dóna pel preu que es cobra està fora de lloc. Cadascú se sabrà què té al rebost de casa seva.

1 Comments:

At 11:07 a. m., Blogger Meister said...

Amic, l'has clavada. Alguna cosa no rutlla. De fet segur que és una cadena. L'altre dia parlava amb el sogre del que valen els pisos... No pot ser que valgui el doble comprar un pis a Puigcerdà que a Hospitalet, ni tampoc que per 35 kilos et puguis comprar un pis de 110 m2 a Manresa... NOU! Igualment en el cas dels preus de les botigues d'alimentació i supermercats, tarifa turística tot l'any... qualitat pèssima. Jo anava a comprar a un Caprabo de la Bonanova i, apart de ser com a mínim un 10% més barat, els productes eren de més qualitat i hi havia més varietat i el servei i la neteja molt millors.

Pel que fa a tema restaurants, això de saltar-se la reserva a mi també m'ha passat i això que la vaig fer in situ. I a sobre si sopes i el restaurant vol fer dos torns, quasibé et foten fora, obligant-te a engollir el menjar com tirons.

Potser realment és el que deies tu fa uns dies i la gent no ha fet cap estudi de mercat i hi ha àrees sobreexplotades. També quan les hipoteques pugen (uns 200€ de mitjana en la propera revisió) ja no hi ha calers per anar a sopar a fora si es vol mantenir la casa. Pinta crisi, certament. Al comerç de Puigcerdà ja el donc per inútil, fan el que volen i si no volen treballar tant, estan en el seu dret; i els demés estem en el nostre dret a no anar-hi més a comprar.

Salut!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home