20 de setembre 2007

Repatrimonialització

He escrit uns quants posts sobre la manca de patrimoni a Puigcerdà, així com la manca d’interès pel que encara ens resta. Per una població que vol viure del comerç i del turisme, no disposar d’un cert patrimoni que poder ensenyar i explotar és força lamentable i del tot incomprensible.

És evident que no tornarem a aixecar l’església gòtica que hi havia al costat del campanar, ni la que es va destruir per fer l’actual edifici de la rectoria, ni el pou del desglaç, destruït en fer la ronda dels torreons, ni moltes altres coses que s’han perdut de manera irreversible. Però encara hi som a temps per poder lluir alguna cosa més que l’estany i el campanar (i no continuo la dita popular).

En primer lloc, crec que s’hauria de fer un inventari urgent de tots els elements patrimonials que encara conserva Puigcerdà, des dels relacionats amb el medi natural, fins als arquitectònics.

D’altra banda, s’hauria d’emprendre a mig termini una campanya de repatrimonialització del municipi, és a dir, recuperar i adquirir nou patrimoni per a poder-ne gaudir en un futur no gaire llunyà.

Elements no ens en falten. Sobre el medi natural, es podria crear un millor accés a la muntanya de Vilallobent i facilitar la creació d’alguna pista per fer senderisme. Tanmateix, en algun punt del municipi, es podria construir un petit jardí botànic d’espècies pròpies del Pirineu, cosa que actualment està força de moda, com ho demostra els darrers projectes andorrans en la matèria.

Pel que fa a elements urbanístics, s’hauria de millorar l’aspecte de la portalada de marbre d’Isòvol del campanar, així com la del monòlit de la plaça dels Herois. També es podria recuperar –en condicions de seguretat- algun fragment dels túnels subterranis del municipi per fer-los visitables.

Pel que fa al paisatge, no costaria gens instal·lar, en algun punt amb vistes a la Cerdanya, una taula d’orientació, d’aquestes tan típiques que podem trobar a moltes muntanyes.

També es podrien senyalitzar alguns recorreguts per l’interior del municipi a la manera que s’ha fet a Llívia, tot explicant amb plafons la història de la població.

Tampoc estaria de menys recuperar un dels espais més desaprofitats en aquests moments de Puigcerdà i que ha anat a pitjor any rere any: la plaça Cabrinetty, antiga plaça Major de Puigcerdà. És molt simple: només cal treure els cotxes i arranjar una mica l’interior. Suposo que tornar a posar l’estàtua d’en Cabrinetty ja seria demanar massa, però vés, si han posat una dedicada a l’Ortega-Monasterio, no veig per què no instal·lar-ne una de l’alliberador de Puigcerdà a la plaça que porta el seu nom. A més a més, seria una reparació històrica.

També el parc Schierbeck podria recuperar el bust d’en German Schierbeck, que va fer possible l’actual parc. És de persones civilitzades i educades ser agraït. D’altra banda, el bust ja hi era. El que no acabo d’entendre és per què el van treure.

Per descomptat, tornaré a insistir en el fet, per mostrar el patrimoni de dimensions més reduïdes caldria acabar el Museu cerdà i posar-lo en funcionament.

També seria productiu cercar finançament per realitzar excavacions arqueològiques en alguns punts d’interès del municipi, com a l’antiga ubicació de les ermites de Rigolisa i sant Marc, així com tractar de localitzar les restes de l’antic nucli de Pallerols.

D’idees no en falten, només és qüestió de voluntat i de diners. I els diners, quan hi és la voluntat, ja surten. No cal que comenci a posar exemples del munt de coses que ha pagat la Generalitat o el municipi quan s’ha tingut interès en alguna cosa.

4 Comments:

At 2:04 p. m., Anonymous Anònim said...

Això de tenir informació privilegiada a vegades ens és útil Enric!!

Anem per parts. El POU DE GLAÇ era una cova en forma de campana on s'hi dipositava gel abans de que es fongués per enmagatzemar-lo de cara a conservar diferents aliments durant l'estiu. En cap cas es pretenia que el gel es desglacés o s'hi tirava la neu si nevava per deixar els carrers nets. Bromes apart, certa administració de cert personatge s'hi va lluir destruint el poble i el casino...

L'inventari urgent teòricament està més o menys tot catalogat però crec que la persona que se'n cuida no té gaire ganes de treballar. Hi ha un inventari de totes les peces adquirides pel Museu però fins ara no hi ha hagut voluntat d'arreglar-lo d'una vegada. El patrimoni és gran i de qualitat, falta on exposar-lo en condicions i que qui ho porti tingui ganes de treballar.

L'arranjament de l'accés a la muntanya de Vilallobent topa amb les lleis estatals i europees sobre senders. Així que no hi ha res a fer. Pel que fa al jardí botànic, no hi ha espai públic per destinar-lo, per no dir que no hi ha diners, ja que el que demana la població és pisos de protecció oficial i no plantes. Ara imagina't que en un espai on pots fer 60 VPOs fas un jardí i després ve crisi hipotecària i la gent no pot viure enlloc o passa dificultats per pagar, o s'ho ha de vendre, o qualsevol altre cosa... Suïcidi polític.

La restauració de diferents elements arquitectònics és una cosa que s'està tractant i que es farà en un termini de 6 mesos a tot estirar. Em sembla que s'hi destinarà una brigada només a manteniment i rearranjament d'aquestes obres. Els túnels subterranis ja són figues d'un altre paner ja que passen per propietat privada i en cap cas són públics i com per pagar un lloguer està l'ajuntament...

Pel que fa als plafons, ja n'hi havia hagut alguns, i de ben bonics, a l'estany i a alguna plaça com la de Guifré el Pilós al costat de l'antiga casa del Dr Andreu (ara de cal Muntané) i algun ximple com sempre se'n va desfer. El mateix crec que va ser el destí del bust del Sr Schierbeck (o potser està dins del llac) igual que una vintena de contenidors i alguna que altra moto i bicicleta.

Per la plaça Cabrinetty s'ha obert un concurs d'idees amb la condició de "no gratar molt" perquè es veu que hi ha un arc a sota i nosequè més i no convé que les obres estiguin parades 5 o 6 anys... Suïcidi polític altre cop. Sempre et queda l'opció d'associar-te amb un arquitecte i fer un projecte preliminar sobre la teva idea de plaça. Jo m'hi apuntaria però vistes les bases i fetes unes consultes em van convidar a deixar-ho córrer o a treballar amb un arquitecte. Al cap i a la fi, el poble pla no tenim coneixements ni idees (deuen pensar això).

Pel que fa a les excavacions que proposes, aquí tens un soci per anar a fer forats on sigui. Diguéssim que és la meva passió oculta, així com l'egiptologia. És qüestió d'aconseguir un permís i anar a fer forats. Dubto que sigui molt complicat aconseguir-lo dins del terme de Puigcerdà.

I estic plenament d'acord amb tu en el fet que idees no en falten i que el vertader problema és la manca de voluntat i diners. El mateix problema hi ha amb l'AUCer i la gran majoria d'actes que es fan a la Vila. Almenys a la Uni d'estiu diners no en falten tants, però la voluntat deixa molt que desitjar.

Salut!

 
At 4:20 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

El pou del glaç se'l va carregar l'administració Llombart. En Sebastià Bosom els va avisar però no li van fer gens ni mica de cas. Per desgràcia tothom n'ha fet de les seves en aquest poble.

Això de "qui ho porti tingui ganes de treballar" no sé si et refereixes al director del Museu o a la persona encarregada d'inventariar el patrimoni.

Jardí botànic: no em crec que en tot el terme municipal de Puigcerdà no hi hagi espai per un petit jardí botànic. Simplement no m'ho crec. És més: per llei, hi ha d'haver un cert percentatge de zones verdes i un jardí botànic ho és, així que en tot cas o no hi ha diners o no hi ha voluntat o totes dues coses, però de terreny mare meva si n'hi ha!

Em consta que es posaran alguns elements decoratius a les rotondes d'entrada de Puigcerdà, però com que la cosa no és segura encara, prefereixo no dir més. Jo també tinc informació privilegiada ;)

I pel que fa a les excavacions... cal que les dirigeixi un arqueòleg, sobre un projecte i amb els permisos corresponents per part de l'administració, si no, és il·legal :D

 
At 9:39 p. m., Blogger Meister said...

És il·legal si se n'entera algú. La clau està en fer-ho d'amagat i durant les nits, expoliar el patrimoni que s'excavi i punt home! Si és que a tot arreu hi veus dificultats! Només cal anar a parlar amb l'Oriol Mercadal que segur que està disposadíssim a començar a excavar alguna cosa.

Si tothom que volgués excavar en un clar acte d'altruisme ho pogués fer, els arqueòlegs es quedarien sense feina, que són uns ganduls!

Cuida't!

 
At 10:34 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Suposo que ho dius irònicament XDDD

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home