Repatrimonialització

He escrit uns quants posts sobre la manca de patrimoni a Puigcerdà, així com la manca d’interès pel que encara ens resta. Per una població que vol viure del comerç i del turisme, no disposar d’un cert patrimoni que poder ensenyar i explotar és força lamentable i del tot incomprensible.

És evident que no tornarem a aixecar l’església gòtica que hi havia al costat del campanar, ni la que es va destruir per fer l’actual edifici de la rectoria, ni el pou del desglaç, destruït en fer la ronda dels torreons, ni moltes altres coses que s’han perdut de manera irreversible. Però encara hi som a temps per poder lluir alguna cosa més que l’estany i el campanar (i no continuo la dita popular).

En primer lloc, crec que s’hauria de fer un inventari urgent de tots els elements patrimonials que encara conserva Puigcerdà, des dels relacionats amb el medi natural, fins als arquitectònics.

D’altra banda, s’hauria d’emprendre a mig termini una campanya de repatrimonialització del municipi, és a dir, recuperar i adquirir nou patrimoni per a poder-ne gaudir en un futur no gaire llunyà.

Elements no ens en falten. Sobre el medi natural, es podria crear un millor accés a la muntanya de Vilallobent i facilitar la creació d’alguna pista per fer senderisme. Tanmateix, en algun punt del municipi, es podria construir un petit jardí botànic d’espècies pròpies del Pirineu, cosa que actualment està força de moda, com ho demostra els darrers projectes andorrans en la matèria.

Pel que fa a elements urbanístics, s’hauria de millorar l’aspecte de la portalada de marbre d’Isòvol del campanar, així com la del monòlit de la plaça dels Herois. També es podria recuperar –en condicions de seguretat- algun fragment dels túnels subterranis del municipi per fer-los visitables.

Pel que fa al paisatge, no costaria gens instal·lar, en algun punt amb vistes a la Cerdanya, una taula d’orientació, d’aquestes tan típiques que podem trobar a moltes muntanyes.

També es podrien senyalitzar alguns recorreguts per l’interior del municipi a la manera que s’ha fet a Llívia, tot explicant amb plafons la història de la població.

Tampoc estaria de menys recuperar un dels espais més desaprofitats en aquests moments de Puigcerdà i que ha anat a pitjor any rere any: la plaça Cabrinetty, antiga plaça Major de Puigcerdà. És molt simple: només cal treure els cotxes i arranjar una mica l’interior. Suposo que tornar a posar l’estàtua d’en Cabrinetty ja seria demanar massa, però vés, si han posat una dedicada a l’Ortega-Monasterio, no veig per què no instal·lar-ne una de l’alliberador de Puigcerdà a la plaça que porta el seu nom. A més a més, seria una reparació històrica.

També el parc Schierbeck podria recuperar el bust d’en German Schierbeck, que va fer possible l’actual parc. És de persones civilitzades i educades ser agraït. D’altra banda, el bust ja hi era. El que no acabo d’entendre és per què el van treure.

Per descomptat, tornaré a insistir en el fet, per mostrar el patrimoni de dimensions més reduïdes caldria acabar el Museu cerdà i posar-lo en funcionament.

També seria productiu cercar finançament per realitzar excavacions arqueològiques en alguns punts d’interès del municipi, com a l’antiga ubicació de les ermites de Rigolisa i sant Marc, així com tractar de localitzar les restes de l’antic nucli de Pallerols.

D’idees no en falten, només és qüestió de voluntat i de diners. I els diners, quan hi és la voluntat, ja surten. No cal que comenci a posar exemples del munt de coses que ha pagat la Generalitat o el municipi quan s’ha tingut interès en alguna cosa.