El desert de l’associacionisme cerdà

Actualment, estic en set associacions i entitats cerdanes, de les quals, en quatre hi sóc a la Junta directiva, i havia estat en sis associacions més, de les quals em vaig donar de baixa per avorriment o per extinció del grup. No es pot dir, per tant, que no tingui interès en el món de l’associacionisme, però en general trobo que sol ser molt problemàtic estar en una associació a la nostra terra.

Com a exemple d’anàlisi puc posar les meves experiències en aquestes associacions i entitats. En algunes d’elles, mai he estat convocat a una assemblea, tot i que hi ha obligació de fer-ne una anualment, almenys. En d’altres, m’arribaven les convocatòries quan ja havien passat les reunions. Sospitós o simple negligència? En qualsevol cas, impresentable.

En la majoria d’elles, les reunions són olles de grills –per no dir “merienda de negros”- sense cap ni peus, sense portar actes i sense ni tan sols ordre del dia. De fet, les reunions molts cops són simples “charlitas de café”, que en dic jo.

En d’altres, es fa una reunió anual de pur tràmit, on s’aproven els pressupostos i la política general d’allò que ja s’ha fet i que, per descomptat, no es pensa discutir, perquè els executors son infal·libles, com el Papa.

I finalment, tenim altres associacions que fan reunions molt sovint i que generalment no aporten absolutament res, llevat d’una sobirana pèrdua de temps i molts cops un fort mal de cap.

Aquest és el panorama que observo. Realment trist. Pel que fa a la composició de les juntes, generalment hi ha tres tipus de persones: els que tenen ànsies de protagonisme, que solen ocupar normalment càrrecs directius, els que estan allà per compromís i els que acaben de ser nomenats i encara no han tingut temps de cremar-se i plegar.

Però pel que fa a projectes nous o a treball efectiu, llevat d’alguna honrosa excepció, molt poquet. A més a més, la gent que tenim inquietuds, acabem en un munt d’associacions, cosa que ens acaba cremant encara més, mentre que altres persones, perfectament vàlides, no es mullen ni que les matin. Potser escaldades d’alguna experiència prèvia o en pell aliena.

Després ens queixem que no hi ha gent a les associacions, però jo crec que moltes d’elles tenen massa vicis de funcionament que les converteix en rèmores i que no serveixen per a res més que, en el millor dels casos, distribuir subvencions públiques o com a plataforma –massa sovint- per a futures aspiracions polítiques personals.

Sento ser tan negatiu, però no crec que sigui un problema de percepció per part meva, ja que porto molts anys en aquest món i en associacions molt diverses i els defectes són molt similars.

Hi ha solució? Jo crec que una persona només ha d’estar en una Junta si té intenció de participar activament en l’associació i quan deixa de tenir-ne ganes o no pot per manca de temps o de salut, el correcte és que plegui i deixi lloc a d’altres més adequats per la tasca.

D’altra banda, la direcció de les associacions hauria d’estar en mans de persones mínimament serioses i amb una certa formalitat, que portessin un ordre del dia, que conduissin les reunions de manera ordenada i que es fixessin uns objectius anuals mínimament creïbles i assolibles.

Finalment, crec que la gent s’hauria d’implicar més en aquelles àrees per les quals tingués un cert interès personal i, en cas contrari, no criticar tant la feina realitzada per altres, ja que a sobre de cornuts, a pagar el beure.