24 de setembre 2007

Banderita, tu eres roja…

Aquest estiu va venir un amic de Madrid i li vam ensenyar Puigcerdà. Quan vam arribar a la plaça de l’Ajuntament, el noi em va dir:

- ¡Pero si no tenéis la bandera española puesta!

Li vaig dir que a Puigcerdà governava un Ajuntament d’ERC i que aquests no tenien gaire “apreci” per la bandera espanyola. Li vaig explicar el cas de Carretero, que mentre va ser conseller, la bandera espanyola no va onejar a la seu de la conselleria de Governació. No va posar molt bona cara, però tampoc es va emprenyar.

Però l’altre dia, en un acte que es va fer a la plaça de l’Ajuntament em vaig adonar que la bandera espanyola tornava a onejar al balcó de la Casa de la Vila. Em va sorprendre, però tampoc li vaig donar més importància.

Fa poc, un dels lectors d’aquest bloc, en Meister, em va fer notar que un membre de Ciutadans, havia denunciat, tot seguint les directrius del seu partit, l’Ajuntament de Puigcerdà per no tenir la reglamentària bandera espanyola onejant.

Resultat: tornem a tenir la bandera rojigualda a la façana de la Casa de la Vila. Si us penseu que ho criticaré, aneu ben errats.

En primer lloc, la llei és la llei i cal respectar-la, per molt absurda i idiota que sigui. A fi de comptes, vivim en un tèoric estat de dret i hauríem de fer veure que tots el respectem. Dic “fer veure”, perquè és evident que l’estat de dret espanyol té moltíssimes mancances, però això és un altre tema.

D’altra banda, em sembla molt i molt bé que la bandera espanyola estigui en un lloc ben visible. Motiu? Molt simple: és bo tenir un recordatori constant d’allò que no ens agrada. Vaja, que ja que ens manen, que es vegi qui ens mana. No em sembla bé amagar la bandera espanyola i fer veure allò que no som: un estat lliure i sobirà.

Mentre Catalunya no sigui independent, la bandera espanyola ha de ser ben visible en tots els edificis oficials. Evidentment, no la penjaré pas a casa meva ni la trauré al balcó el 12 d’octubre, però en llocs oficials, sí, que ens recordi que som una nació sotmesa, no sigui que algú se n’oblidi i cregui que som el que no som.

6 Comments:

At 2:21 p. m., Blogger Meister said...

La llei és la llei i com a tal, s'ha de complir. Si ens agrada o no la llei que tenim i la possibilitat de modificar-la o no depèn única i exclusivament de nosaltres mateixos i del nostre vot a les eleccions. Fets com aquest no ens han de fer perdre la perspectiva ni actuar impulsivament, ans el contrari, ens han de clarificar l'objectiu primordial de la nació: la independència.

Per part meva, que en fotin 40 de banderes espanyoles amb el toro, però a casa meva només hi onejarà la inconstitucional estelada, la meva, la nostra. Sovint convé reafirmar les conviccions per adquirir un nou compromís amb el país i realment textos com els teus sovint exalten el sentiment patriòtic!

I com diu un colega de l'AUCer,

Salut, pau i llibertat!

 
At 6:12 p. m., Anonymous jordi said...

Ara farem crema de fotografies de la casa reial i algun jutge dirà que ens identifiqui a tots, com a passat a Girona amb aquesta cinquantena de nois. Trobo que contra mes moviment es faci en aquest sentit, mes aviat trobarem la solució per tenir un estat català.

 
At 2:18 a. m., Blogger Meister said...

Amic Jordi, la confrontació en si mateixa no aporta res. Per tant, cremar fotografies pel sol fet de generar polèmica i que ens puguin fotre a la garjola no és un acte de patriotisme, és un acte de salvatges, incults i rucs. Hi ha moltes vies i maneres de defensar un dret legítim, no cal matar a ningú, ni cremar fotos ni banderes. Potser que primer de tot, enlloc de pensar amb si li tocarem els ous a algú, pensem en el que ens convé a nosaltres, marcar un full de ruta coherent, responsable i respectuós on poder-nos fer un lloc sense fer salvatjades.

I compte, que no he dit en cap cas de claudicar, sinó que el moviment que es faci ha de ser raonat, amb sentit i valors, i sobretot ferm!

 
At 3:53 p. m., Anonymous jordi said...

Per molt que et sembli salvatge, la independència d'un poble no ha estat mai possible sense confrontació. Gandhi va fer un enfrontament passiu, però enfrontament. Tenim que perdre la por al poder opressor.

 
At 8:24 p. m., Blogger Meister said...

Que he escrit el contrari? El que dic és que enfrontar-se a algú amb foteses deslegitimitza la confrontació i no és gens efectiu. En aquest sentit, aquest matí he vist un debat a "els matins" a TV3 molt interessant sobre el tema que si el pots veure, te'l recomano.

Crec que és d'inmadurs cremar coses, destruir-ne unes altres, insultar i tirar ous als del PP (encara que en el fons m'agradi) però no diu res a favor de les nostres aspiracions. El que s'ha de fer és votar a aquelles persones que ens poden representar millor i, com diu Al Gore al seu reportatge, si no hi són, presentar-nos nosaltres mateixos.

Per cert, els països nòrdics es van independitzar sense confrontació, igualment que Txèquia i Eslovàquia i l'últim cas a Montenegro.

Tot és possible si tenim clar el camí, no si fem com el Ronaldinho i anem borratxos per la vida.

 
At 5:48 p. m., Anonymous Carles de Lleida said...

Si uns plau, ja n`hi ha prou de victimisme, Catalunya no és cap nació sotmesa. Per qué sempre sou el "no catalans" els més radicals i extremistes?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home