Muntanya protegida

Enguany he aprofitat part de les vacances per fer unes quantes excursions que tenia pendents per la Cerdanya. La primera, va ser a la vall d’Eina, des de l’aparcament de la reserva fins a prop del pla de Beguda, quasi al final de la vall. Va ser una sortida magnífica, amb un dia perfecte (potser massa sol) i que va donar molt de si.

La intenció –a part de fer l’excursió en si mateixa- era poder fer fotografies d’espècies florals pròpies de la reserva natural d’Eina, una de les més conegudes d’Europa, estudiada i visitada pels botànics des de fa segles.

Val a dir que el paisatge és preciós i canvia uns quants cops abans d’arribar al final de la vall, alternant espais més o menys oberts, amb passatges de bosc. Algunes de les espècies que més il·lusió ens va fer trobar van ser la Saxifraga aquatica i l’Adonis pirinenca, si bé encara queden algunes per determinar.

Més endavant, vam anar a veure els estanys inferiors de les Bulloses, a l’altre costat de l’Alta Cerdanya, a prop de l’estany de la Bullosa. Concretament, els estanys de la Bulloseta, la Pradella, Negre, Llong i del Racó. Cadascú completament diferent, amb les seves especificitats.

El recorregut passa per molleres, zones obertes, rocalles, un magnífic bosc humit de pi negre i només té l’inconvenient d’un parell de trams amb un desnivell emprenyador. Però pel que fa a la resta, és un preciós passeig per l’alta muntanya cerdana.

Hi vam trobar, entre d’altres, un parell d’espècies florals força interessants: la Potentilla palustris i la Menianthes trifoliata. Això sí, si voleu gaudir d’aquest racó del Pirineu, o bé heu de deixar el cotxe al començament de la carretera que va cap a les Bulloses i pujar en bus o bé heu d’aixecar-vos d’hora i ser-hi allà abans de les set.

Finalment, una altra excursió que vam fer és el tram inferior de les gorgues de Llo, que mena cap a les fonts del Segre. La carreteran està tancada i s’ha de fer tot el recorregut a peu.

Resulta curiós la quantitat d’espais naturals que s’estan tancant o limitant al tràfic rodat a la Cerdanya. A la part francesa de la comarca, a part de la reserva d’Eina que mai ha tingut pistes d’accés motoritzat, s’ha restringit el tràfic al camí de les Bulloses i s’ha tancat a les gorgues de Llo.

A la Baixa Cerdanya, és freqüent trobar moltes pistes tancades per cadenes, tant a la zona del Parc Natural del Cadí-Moixeró (pel fet de ser una zona protegida) com a altres indrets de la Solana, com a l’accés dels estanys de la Pera, el de Malniu (on hi ha peatge) o en altres indrets (per impedir l’accés de quads al bosc on nia el gall fer).

Les mesures restrictives seran, molt em temo, cada cop majors. És evident que allà on pot accedir la gent còmodament amb cotxes, es degraden ràpidament. Un exemple és el pla de Fontanera, a Guils de Cerdanya. Antigament, abans que es fes l’estació d’esquí nòrdic, la zona era poc menys que un paradís de l’alta muntanya.

Posteriorment es va fer l’estació d’esquí que va ser força respectuosa amb el medi, però que va comportar l’obertura d’una pista forestal que va atraure a l’indret a més gent. Tot i així, l’accés no era planer i a l’estiu no hi havia gaire gent. Però des que es va asfaltar la pista i es va fer un gran pàrquing a l’entrada, l’indret s’ha convertit en un “merendero” i la zona s’ha anat degradant a marxes forçades.

Així doncs, és normal que les autoritats es plantegin de restringir l’accés a moltes zones naturals de la muntanya per evitar-ne la degradació. Per desgràcia, això només passa allà on no hi ha forts interessos econòmics. Si donem un cop d’ull a la zona de la Tosa d’Alp-La Molina, podrem veure que no hi ha gaire manies d’obrir pistes i de talar zones de bosc per fer més pistes d’esquí, cases o altres infraestructures.

La solució passa per acabar protegint la pràctica totalitat de l’alta muntanya cerdana sota algun tipus de figura de protecció legal similar a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró, unificant-ne la gestió i controlant els accessos a la muntanya que, tradicionalment han estat a peu per excursionistes, al menys fora dels mesos d’hivern.