Vist i no vist

Darrerament he estat passejant força per la Cerdanya i m’he adonat d’una realitat trista i lamentable: cada cop queden menys llocs “especials” a la comarca. Què vull dir amb això? Doncs que fa deu anys, era possible trobar llocs relativament verges pel que fa a la natura a la Cerdanya. Però avui, això és gairebé impensable.

Encara recordo quan anava a passejar amb els amics a la Corona de Bolvir, abans que la convertissin en una urbanització pels famosos de la tele i els seus amics. Recordo que fins l’any passat, pujant a Guils Fontanera, a l’entrada de la pista que porta al refugi de les Cases, s’hi podien trobar rossinyols al costat de la sèquia. Ara han fet una destrossa tan brutal, que dubto que hi torni a crèixer res.

I què dir de Guils Fontanera? La recordo fins i tot d’abans que es fessin les pistes d’esquí nòrdic. Era un paratge meravellós. Després va venir l’estació, que en general va ser força respectuosa amb el medi, però llavors van asfaltar la carretera que hi menava. Final del paradís. Ara és un merendero que s’omple els caps de setmana, amb nens jugant als prats, destrossant la flora alpina que s’hi feia, per no parlar de motos, quads i tot-terrenys que es fiquen pertot arreu.

Llegeixo en el nou pla comarcal d’ordenació (és un dir això de l’ordenació) que pensen posar remuntadors als prats de la Pia, a la carretera entre la Masella i Super Molina. Què bé! A sobre, faran un bon pàrquing i es carregaran un lloc realment meravellós. Com en el seu dia es van carregar als Alabaus la casqueta d’en Napoleó, fent-hi un gloriós pàrquing.

M’han dit que han fet una rasa que baixa pel bosc d’avets fins a l’estació de la Molina on també s’hi ha fet una bona destrossa. Tot en nom del progrés, és clar.

La darrera, l’altre dia a Prats, a sant Salvador de Predanies. Una rasa enorme que envolta el turó i que suposo que es deu haver fet per portar alguna canalització o per obrir algun camí. Per pocs metres no han destrossat l’única població coneguda d’Inula britanica (una flor preciosa) de la comarca.

Clar que, encara suposant que els autors de la rasa ho sapiguessin, haurien canviat les coses? Ho dubto molt. Per solt, les Inules s’han salvat, però em pregunto per quant de temps.

Tota la comarca és plena d’aquests exemples. Vas a un lloc i et meravelles de la seva natura i tornes al cap d’uns anys i no hi queda res. Han fet una rasa, una carretera, un abocador, han edificat, etc.

Potser s’hauria de fer un catàleg de patrimoni natural per protegir el més important que encara ens queda, sobre tot a la Baixa Cerdanya, perquè a l’Alta Cerdanya fa molt que s’han preocupat del tema hi han inclòs mitja comarca en un Parc Natural Regional. Cosa que, suposo, deu ser impensable a la Baixa Cerdanya.

Encara no entenc com van permetre la creació del Parc Natural del Cadí-Moixeró, així com les petites i fragmentàries àrees de protecció de què gaudim.