El dia de l’orgull gai

Ahir va ser el dia de l’orgull gai i es van celebrar a algunes ciutats les típiques i colorides desfilades típiques d’aquest dia. Particularment, no tinc res en contra d’aquestes demostracions de color, simplement, no les acabo d’entendre. M’explicaré.

Sembla com si el col·lectiu GLBT es pensi que ja no hi ha problemes de visibilitat per gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals al nostre país i ara es dediquen a fer actes lúdicofestius intrascendents i carents completament d’elements reivindicatius.

És més, com que les autoritats polítiques majoritàries del país són “progres” i d’esquerra, sembla que hi hagi un idil·li entre els organitzadors d’aquests events i els polítics i tot són afalacs.

Doncs jo no penso així. Potser a Barcelona és possible que dos nois o dues noies vagin agafats/des de la mà i no els apedreguin, però en entorns rurals, això no passa. Un altre exemple: que li expliquin als pobres nois i noies adolescents que no són heterosexuals com n’és de divertit ser diferent a un institut de secundària, on molts d’ells pateixen tot tipus d’abusos i vexacions.

Però és clar, en un país tan modern i “progre” com és el nostre no passa res. Però és que, de debò som tan progres? Quan moltíssima gent –aparentment intel·ligent- creu que l’homosexualitat, per exemple, és una enfermetat o sentint les declaracions de molts representants del món eclesial (parlo de l’Església catòl·lica, però podria parlar d’altres cristianismes no catòl·lics, dels musulmans o dels jueus, també), sincerament, no entenc com el col·lectiu GLBT prefereix fer ulls clucs a aquesta realitat.

La qüestió és molt simple i l’apuntava un conegut meu: és que a Barcelona i a Madrid, sobre tot en entorns universitaris es pot ser diferent de la majoria i no passa res (o quasi res) i, així, és fàcil oblidar-se que quan ets adolescent o vell, l’armari és un estri molt útil, per desgràcia.

Tanmateix, no es veuen les coses igual en una ciutat d’uns quants milions d’habitants on ningú no es coneix que en un poble de cinc-mil habitants, on tothom sap fins la teva talla de calçotets.

En fi, que potser el col·lectiu GLBT faria bé en fer menys carrosses i ser més reivindicatius i menys tolerants amb el poder establert que, per molt que es disfressi d’ovella, sol tenir modes de llop a la que et tombes.