Els arbres amics

D’un temps ençà vinc observant com els arbres de Puigcerdà són podats de mala manera. Quan dic “de mala manera” no vull dir que estiguin mal podats, sinó que es poden massa tard, quan els arbres ja han tret la fulla.

Així, si us doneu una volta pel passeig de la Sèquia dóna pena veure els til·lers i els castanyers, amb les branques tallades i les fulles tot just sortint. Una llàstima! Pensava que els arbres es podaven per evitar que creixessin massa, no per retardar el seu desenvolupament fins al mes d’agost.

No és el primer cop que veig una cosa així. Altres anys ha passat el mateix al tram del passeig de la Sèquia de darrere l’estany o a l’avinguda Schierbeck. Fins i tot he vist podar els pruners de l’avinguda del Segre quan j estaven florits.

Què passa? Que els podadors deixen pel final la feina pública o què? Perquè si no, no s’entén.

Però per desgràcia a Puigcerdà mai s’han tractat gaire bé els arbres. Recordo perfectament quan es va fer la reforma de l’estany, la quantitat enorme d’arbres del perímetre que estaven marcats amb una fatídica X que indicava que podien ser tallats. Afortunadament, després de les protestes populars, es van indultar la majoria, que no tots.

Fa poc es van tallar part dels arbres de l’avinguda Doctor Piguillem amb no sé quina estranya excusa i encara recordo quan cert regidor il·luminat va ordenar tallar els xiprers del campanar amb la peregrina i del tot increïble excusa que patien de la processionària del pi. Algú ha vist mai un xiprer amb processionària?

I què hem de dir d’alguns dels arbres de la plaça dels Herois que, de cop i volta s’han vist dins d’una carpa? Sobta el fet que no els hagin tallat per fer nosa al “progrés” econòmic d’uns pocs.

També m’agradaria fer un esment de la pobra sequoia de l’estany que va ser sacrificada per posar una estúpida font que va tenir tant d’èxit que ja no hi és. Era l’única sequoia pública de Puigcerdà, però és igual, tampoc les sequoies de les finques de l’entorn de l’estany tenen massa bona sort. Les que no es moren els hi tallen la punta perquè no creixin més.

Vivim al Pirineu, un lloc suposadament verd i amb arbres. Tant els que aquí hi vivim com als que vénen de fora els agrada de veure arbres. Però em temo que la cultura de l’arbre no està gaire estesa a la nostra comarca.

Recordo que fa anys vaig anar a les Canàries i vaig poder observar un fenomen del tot peculiar: els tècnics que feien les carreteres no tenien cap mania de desviar-la per no tallar un arbre ja desenvolupat. Aquí, això és inimaginable: vinga cop de destral, vinga excavadores. Els arbres no arriben ni a la categoria d’objectes, només són coses que sovint destorben.

Una llàstima, perquè els arbres, a més d’ornamentar, són refugi dels ocells i dels insectes, donen ombra, baixen la temperatura del seu entorn, conserven la humitat, ens proporcionen oxigen i redueixen el CO₂ que causa l’efecte hivernacle. Alguns, fins i tot perfumen l’aire amb les seves flors.

Però és ben igual. Sembla que molts prefereixen el ciment gris i trist abans que la verdor dels arbres o dels arbustos. Sort que estem al Pirineu…