La rua del Carnestoltes

Un altre any, el col·legi Alfons I ha tret al carrer tots els nens formant una magnífica rua de Carnestoltes, tots ben disfressats. Porten fent-ho des de fa moltíssims anys i cada any es llueixen d’allò més bé.

I cada any em faig la mateixa pregunta: què passa amb la resta de la gent? D’una banda, l’IES, que sembla que això no vaig amb ells. Igual és per manca de tradició, però tot és apuntar-s’hi. És un problema de la direcció de l’Institut? M’inclino a pensar que no, perquè hi ha hagut molts equips directius des que es van recuperar els Carnestoltes a Puigcerdà.

Potser és cosa de les noies i nois que ja es creuen massa grans per aquestes coses? Potser hi hagi alguna cosa d’això, si bé quan els deixen, molts surten disfressats també acompanyant la rua. Això sí, sense ordre ni concert, ja que tothom va d’allò que li ve en gana, en comptes de coordinar-se per colles.

I la gent més gran? Doncs res de res. Ni el carnestoltes modern ni els carnestoltes tradicionals del Pirineu. Per sort, a Bellver, a poc a poc van recuperant cada any el Carnestoltes tradicional, amb nous personatges i cançons, que havien caigut en l’oblit.

Perquè el Pirineu tenia un gran patrimoni etnològic amb els seus Carnestoltes, molt coneguts a començament de segle i que, després de la prohibició del règim franquista, van caure en l’oblit. Per això aplaudeixo la voluntat de la gent de Bellver de recuperar una cosa tan nostrada i vistosa.

Què passa, en general, amb la gent gran? Només saben disfressar-se per la Festa de l’Estany i per la Festa del Trinxat? Sí, sí, dic bé, per la Festa del Trinxat. Si no us ho creieu, aneu-hi a donar una ullada i veureu gent amb fracs i abrics de visó pertot arreu. Ni a la gala dels Òscars hi ha tant de “poderío” i de “joyerío”.

Millor menystenir allò que és propi i fer una mala imitació de les festes dels astres, que segur que tenen més glamour. En fi, una llàstima, per variar.