La invenció de sant Valentí

Avui és sant Valentí que, segons ens volen vendre ara, és el patró dels enamorats. La veritat és que la història de sant Valentí bé mereix una petita explicació, perquè no deixa de ser curiosa.

Molta gent es pensa que la cosa ve de fa unes dècades i que està relacionada amb una coneguda gran superfície. No poso en dubte l’interès de molts comerciants en vendre’ns una festivitat consumista més: joiers, floristeries, pastisseries, etc.

Però qui era sant Valentí? Doncs no era només una persona, ja que sota la festivitat de sant Valentí s’amaga més d’un Valentí. La cosa va començar l’any 498, quan el papa Gelasi I va decidir que una antiga celebració romana –o sigui, segons l’Església, pagana- havia de ser eliminada.

Les lupercals queien el quinze de febrer (idus de febrer) i estaven relacionades amb el llop, animal mitològic pels romans. La festivitat tenia certes connotacions amb la fertilitat i amb la mortalitat. Així que aprofitant l’existència de tres màrtirs del s. III, sota el regnat de l’emperador Claudi II, el Papa va instaurar aquesta festivitat per suplantar les lupercals.

Moltes de le llegendes que envolten aquesta festivitat, ara reconvertida al catol·licisme, van ser inventades a l’Edta Mitjana, a França i Anglaterra i se sap realment poc de relació d’aquest sant amb l’amor. Una teoria força estesa és que un dels sants màrtirs es dedicava a casar en secret parelles en contra de les ordres de Claudi II. Una altra teoria és que per aquestes dates és quan s’emparellen els ocells.

L’any 1969, l’Església va decidir fer neteja del seu santoral de tots aquells sants que eren clarament inventats i, així, sant Valentí va desaparèixer, tot i que ningú no ho juraria veient la força que encara manté aquesta festivitat.

Ja veieu. Sant Valentí és un invent, sí, però no només de les grans superfícies per treure’ns els calés, sinó per l’Església, per eliminar una altra font de paganisme. Això ha arribat a ser tan comú al llarg de la història que es pot afirmar, sense por a equivocar-se gaire, que pràcticament totes les festivitats cristianes tenen el seu origen en festivitats molt més antigues: la Setmana Santa, el Nadal, Tots Sants, etc.