Anem a veure ocellots!

Reconec que una de les coses que més m’agraden és observar el comportament de la gent. O, per ser precís, certs comportaments de la gent, en especial els de caràcter públic i social.

Aquest cap de setmana me n’he pogut fer un bon tip. Per exemple, dissabte per la nit vam anar a sopar ràpid a un local del centre de Puigcerdà per tal de poder anar després a l’hoquei gel. El primer que es veia, només entrar al local, era que estava tot ple. Bé, normal, dissabte pel vespre, dos quarts de nou, temporada d’esquí (tot i que no molt bona), és normal que estigui ple.

Però si et fixes més comences a veure coses peculiars. La majoria de la gent no estava sopant. Prenien una copa de vi o una cervesa, potser unes patatones i poca cosa més. Unes noies, s’estaven prenent uns cafès des de feia estona i d’amagatotis s’anaven cruspint una paperina de xurros.

En fi, que els únics que estàvem sopant realment èrem nosaltres. Tan malament està l’economia? Doncs això sembla. Si fos un cas aïllat potser se’m podria acusar de extreure conclusions precipitades, però vaja, n’he vist tants d’aquest color, a bars, restaurants i altres locals que, sincerament, ja no m’enganyen. Per cert, que quan vam acabar el sopar, les noies dels cafès encara estaven allà “dale-que-te-pego”.

Un altre observable digne de tot interès és veure el comportament de la gent quan vol aparcar el seu cotxe. Quan veuen una plaça lliure s’hi llancen com taurons. És igual que hi hagi una altra persona que esperava abans, és igual que al darrere hi hagi una ambulància fent sonar les sirenes, demanant pas: el primer és el primer: el maleït aparcament.

Tot per no haver de fer quatre passes de més. El més curiós és que, després, aquestes mateixes persones que pràcticament t’han atropellat per poder deixar el seu meravellós cotxe al centre del poble es dediquen a passejar pertot arreu sense fer res en concret durant una bona estona.

I és que Puigcerdà s’ha convertit en el passejòdrom de la Cerdanya. Una mena de gran aparador on els dissabtes per la tarde la gent bé a fer l’après-ski. O sigui: passejar amunt i avall pel carrer Major mirant les botigues i col·lapsant-ho tot. Ara, de comprar, poquet. Clar que amb els preus que hi gasten, no m’estranya.

Potser algú hauria de prendre nota i adoptar mesures, perquè allò tan cantat d’altres èpoques de “gran centre comercial” em sembla que ha passat a la història. De fet, no entenc com la Vila pot tenir tantes botigues i tants bars.

En tot cas, passejar per la Vila segons quins dies i a segons quines hores és tot un espectacle. Com anar al zoo, però més civilitzat. O no.