25 de gener 2007

Terribles nevades assoten la Cerdanya

Vull cridar l’atenció sobre aquesta magnífica i única raça que són els “homes del temps” que, generalment, també solen ser meteoròlegs i tenen una carrera de Ciències Físiques a les seves esquenes.

Durant un munt de dies, des de TV3 ens han estat bombardejant sobre la terrible xacra que sembla haver recaigut sobre nosaltres, oh pobres mortals, per la manca de precipitació. Concretament, per la manca de neu.

Ja se sap que el turisme d’hivern pirinenc en depèn i que l’or blanc és del tot necessari per tal que la maquinària generadora de diners estigui ben a punt i produeixi molts dividends.

Com que no nevava, tot han estat nervis i cridòria. Que si el canvi climàtic, que si la NASA diu que nevarà aviat, que si s’apropa un terrible front fred que ens tornarà a l’edat del gel…

De debò: estan bojos aquests romans! Ja hem vist que no n’hi havia per tant. No s’han tallat les carreteres, deixant incomunicades milers de persones, no hi ha hagut terribles tempestes de neu, no han caigut línies d’alta tensió pel pes de la neu, no han rebentat les canonades per culpa del glaç…

No ha passat res de tot això. I per què? Doncs perquè no n’hi havia per tant. Un simple front fred que ens ha passat per sobre. A la Vall d’Aran possiblement deu haver deixat un cert gruix, però a la Cerdanya només neva molt quan hi ha llevantada. I res de tot això.

Han estat les ganes que nevés les responsables de tot aquest rebombori? Doncs molt probablement. Només calia veure el Telenotícies quan van començar les nevades. Imatge: la Masella. De fons estava nevant i un pi sense cobrir de neu (perquè no havia nevat quasi bé res encara). Doncs tot eren crits histèrics que semblava que s’haguessin de produir allaus de tant com nevava!

No culpo només els meteoròlegs. Tenen una feina força feixuga. Perquè una cosa és barallar-se amb les isòbares i amb els fronts freds i una altra cosa ben diferent és enfrontar-se a legions de ciutadans furibunds, cadascú amb les seves preferències i amb l’economia penjant d’una nevada.

Així, quan un veí d’un amic meu va trucar des de l’Hospitalet preguntant si havia nevat molt, què li havíem de dir? Doncs que no. Va agafar una enrabiada, lògica d’altra banda, perquè des de la televisió s’estava transmetent una imatge de les nevades que no es corresponia gens ni mica amb la realitat.

És cert que allò que és bo pel Pirineu, igual és nefast per la collita d’avellana o pels plans del proper pont amb sortida massiva de turistes. No m’agradaria estar a la seva pell. Tot i així, crec que de vegades es deixen endur amb massa facilitat per les pressions.

És com va passar fa uns dies a Romania on, davant de la manca de neu, la gent va sortir al carrer en manifestació a protestar. El més surrealista és que els mitjans de comunicació es van comprometre a que, al menys, emetessin les notícies meteorològiques amb un xic més d’optimisme. Segur que això ho ressol tot!

Esperem que a alguna ment lúcida no se li acudeixi de treure la Verge en processó. Fóra la cirereta d’un pastís molt indigest en ple segle XXI, tota una estampa contemporània, però en blanc i negre.