Llum, més llum…

… va cridar Goethe abans de morir, segons conta la tradició. Avui dia, però, em penso que aquestes paraules haurien tingut un altre significat i em penso que, tot i que la llum que reclamava Goethe continua essent molt necessària per a l’ésser humà, de l’altra llum –l’artificial- n’estem ben servits i gràcies.

Hi ha un experiment que recomano fer a qualsevol persona que vulgui conscienciar-se ràpidament sobre el problema de la contaminació lluminosa a la Cerdanya. Agafeu de nit la carretera del túnel del Cadí en direcció cap a Alp. Arriba a un punt en què tota la comarca es mostra en el seu esplendor: milers i milers de bombetes de l’enllumenat públic i privat de cases, urbanitzacions, carrers, edificis, tot de cop davant els nostres ulls.

És una experiència colpidora. Fa vint-i-cinc anys, un quart de segle, el meu avi tenia comptats des de la terrassa d’on vivíem, a Guils, entre vint i trenta punts de llum, és a dir, llocs habitats on hi havia llum elèctric. Actualment, la Cerdanya és una continurbació lluminosa que ningú no sap on comença ni on acaba.

Les urbanitzacions han proliferat com bolets a la tardor i, amb aquestes, milers i milers de fanals. Sembla que els pobles competeixin entre ells a veure qui té més llum, encara que aquesta es desaprofiti estúpidament per restar deshabitats la major part de l’any o per anar bona part de la llum a qualsevol lloc menys al terra que haurien d’il·luminar.

Hem arribat al punt en què, als mapes de contaminació lluminosa presos per satèl·lit, la Cerdanya resulta ben visible, quasi com si d’una petita ciutat es tractés al bell mig del cor dels Pirineus, al costat de la Seu d’Urgell i d’Andorra.

Aquest fenomen no és privatiu només de la Baixa Cerdanya: a l’Alta Cerdanya també s’han escampat les urbanitzacions i fa dècades que els llums de la megaurbanització de Font-romeu són ben visibles des de la Baixa Cerdanya.

A tot això cal afegir l’enllumenat d’algunes estacions d’esquí i els cotxes. Trobar un racó fosc a la Cerdanya és una feina realment feixuga i molts cops, impossible. Per als que ens agrada l’astronomia, cada cop ens plantegem més haver de marxar a algun racó fosc per fer les nostres observacions o, fins i tot, marxar de la comarca.

Ara me n’assabento que el Consell comarcal de la Cerdanya ha decidit fer efectiu un pla d’ordenació lluminosa a la comarca, cosa que afectarà molts municipis, que es veuran obligats a posar fanals adequats i a regular la lluminositat despresa a fi d’estalviar energia i, de pas, contaminar menys lluminosament.

Tant de bo que això serveixi d’alguna cosa, però jo tinc la sensació que ben poca cosa canviarà. Si no voleu anar a la carretera del túnel del Cadí, és igual, mireu des de qualsevol lloc amb vista a la vall. Des del mirador de Puigcerdà, per exemple. La Cerdanya és cada cop més semblant al Vallès o a una zona industrial qualsevol de la rodalia de Barcelona.

Aquest és el paisatge que volem vendre? Ja no us parlo del fet ben notori que ens han robat els estels, que la contemplació del cel nocturn esdevé molt complicada, perquè això sembla importar a molt poca gent. Però ens han robat el paisatge nocturn. Això és una comarca de muntanya o és més propi d’una comarca industrial contaminada? Crec que la resposta, salta a la vista.

Em penso que hi ha massa gent que ha confós el progrès i la modernitat, amb l’excés i el malbaratament indiscriminat. Una cosa és tenir un enllumenat públic eficient i una altra ben diferent és voler enganyar la nit i il·luminar-la.

Heròdot parla d’un faraó egipci al qual li van profetitzar que viuria una sèrie d’anys. Doncs aquest, per enganyar la mort, va decidir que viuria també per les nits i va fer-les il·luminar de manera que semblés que era de dia. Així podria viure el doble del pronosticat. Si és cert, és obvi que el faraó no estava bé del cap. Potser que algú s’apliqui la història.