Som sempre els mateixos

Ahir per la nit vaig anar per primer cop a una reunió de l’Associació Fotogràfica de la Cerdanya (ASFOCE), ja que acabo de fer-me’n soci. Vaig veure cares conegudes a la trobada i això em va fer reflexionar, no per primera vegada, que els que tenim algun interès cultural a la comarca som pocs i sempre els mateixos.

Recordo que, l’any passat, a Bellver de Cerdanya, a la trobada d’escriptors del Pirineu vaig fer un comentari habitual a un matrimoni amb què havia coincidit més d’un cop a actes culturals a Bellver: Sí, mira, sempre som les mateixes cares que es van repetint.

Tan pocs som o a tan pocs els interessa la cultura? Si veiem la quantitat de gent que pot aplegar un partit d’hoquei o una determinada festa, la veritat és que arribem pràcticament a la conclusió que de pocs, res de res. Simplement, l’interès per la cultura a la Cerdanya és molt limitat.

Això té serioses implicacions. D’una banda, les associacions culturals estan condemnades a priori a tenir poca efectivitat, donada la dificultat de trobar socis i col·laboradors. D’altra banda, com que els que tenim interessos solem tenir-ne uns quants, es produeix una no del tot desitjable endogàmia que fa que unes poques persones ocupin els llocs directius de moltes associacions.

Una altra conseqüència és que el públic que acut als actes culturals sol ser escàs i sempre el mateix, amb la qual cosa, es produeix un cert desànim per part dels organitzadors, que acaben cremats de la poca afluència.

De fet, fins i tot m’ha semblat detectar una certa molèstia entre determinades persones envers aquells de nosaltres que anem quasi sistemàticament als actes culturals que ens interessen, com si anar freqüentment a actes de presentació de llibres, exposicions fotogràfiques o xerrades diverses fos una cosa perversa.

A aquest lamentable fenomen, encara hem d’afegir un altre element poc galdós: la poca o nul·la comunicació intercomarcal dels events culturals. Ja no és que els de la Baixa Cerdanya no ens enterem sobre què fan els de l’Alta Cerdanya. A fi de comptes, són estats diferents amb llengües operatives diferents.

És que molts cops ni ens assabentem sobre què fan al poble del costat. La gent de la comarca no sol venir sovint als actes que s’organitzen a Puigcerdà, però és que la gent de Puigcerdà no va quasi bé mai als actes que es fan a la resta de la comarca. Simplement, lamentable.

No sempre això és culpa de l’altre. Hi ha algun municipi que no publicita els seus actes per tal d’evitar que vingui gent d’altres pobles. Conec un cas concret i em vaig quedar de pedra que algú pogués tenir una mentalitat tan tancada i mesquina. Però existeix, us ho ben asseguro.

Si no es fa un esforç per trencar aquestes tendències, preveig que a mitjà termini, les associacions culturals de la comarca estaran condemnades a l’envelliment i a l’extinció. I si no, el temps.