Sota mínims

Aquest matí he anat a comprar un Avui a un dels llocs on el venen a Puigcerdà i m’han dit que no quedava ni un sol exemplar, tot i ser relativament d’hora. No és que avui regalessin res especial o a la gent li hagi donat per comprar aquest diari. Simplement, sembla que després de deixar de vendre premsa el quiosc del carrer Espanya, ara només venen aquest diari al centre de Puigcerdà un o dos punts (segons el dia).

El problema és que no porten més diaris. Així que, un cop exhaurits els exemplars dels subscriptors, no queda gaire cosa per vendre. Ja m’havia queixar fa uns quants dies de l’estat cultural de la Vila amb el tancament de llibreries i la reducció dels llocs on es venia premsa i música, però sembla que la cosa s’agreuja.

El pitjor és que sembla que a ningú no l’importa gaire. Jo compro cada dia dos diaris, de vegades tres, però sóc una excepció. A d’altres països és normal comprar més d’un diari per poder estar informat des de diferents punts de vista. Aquí és una anomalia. I és clar, entre que hi ha poca gent que es compra el diari i el públic s’ha de repartir entre diferents marques, el mercat se n’adona d’aquesta circumstància.

No tota la culpa és de la gent. Un dels motius pels quals molts llocs han deixat de vendre premsa és que estaven farts de problemes amb les devolucions i amb els infinits col·leccionables que portaven que deixaven uns guanys petits en comparació amb la feina que donaven.

En qualsevol cas, el que veig, és que cada cop ho tenim pitjor a Puigcerdà. Si volem comprar DVD de pel·lícules o CD de música, molts cops hem de recórrer a altres poblacions o directament a internet i amb els llibres passa quelcom de similar: encarregar un llibre a una llibreria de Puigcerdà, és una llarga agonia que conclou amb un “No sé què passa, però no me l’envien” i t’has d’espavilar com pots.

Finalment, de tant en tant, he de baixar a Berga o a la Seu si vull estar al dia en temes culturals o, directament, encarregar-los a la gran superfície de torn per internet.

Puigcerdà té unes mancances d’infraestructures culturals cada cop més paleses i que no semblen preocupar a ningú, mentre cada cop s’obren més i més bars o botigues del mateix. Però és clar, la cultura sembla que no dóna gaire beneficis. Quina llàstima…