Una llança a favor del Halloween

Voldria trencar una llança a favor de la festivitat pagana del Halloween. Ja sé que queda molt in dir que això és una americanada i que el que hem de fer és defensar les nostres tradicions, per continuar masacrant el Pare Noel i altres elements intrusos de la nostra cultura. Però els que diuen això del Halloween no tenen ni idea de què parlen.

Resulta que el Halloween és uan festivitat europea ben nostrada. Ningú no s’ha preguntat per què el Halloween se celebra el vespre abans del dia de Tots Sants, que és festa al nostre país? Doncs perquè és el mateix!

Tot prové d’una antiga i molt important celebració cèltica anomenada Samhain, que commemorava el final de l’estiu (al calendari celta, les principals festivitats estan desplaçades uns quaranta-cinc dies respecte dels nostres tradicionals punts solsticials) i el començament de l’hivern. Era la nit en què les barreres entre el món dels vius i dels morts desapareixien i podien passar a l’altre costat.

Aquesta celebració cèltica era pròpia del nord peninsular (inclosa bona part de Catalunya) fins que es va cristianitzar –per variar- amb la festivitat de Tots Sants, com moltes altres festes “paganes”, és a dir, no cristianes.

Els irlandesos que van emigrar als Estats Units es van endur també les seves festes i, com no, una de les més importants: el Samhain, tot i que allà, li van canviar el nom. Com que se celebrava la vigília de Tots Sants (la nit d’Ànimes que en diem a Catalunya), la van anomenar Hallow Even i d’aquí va derivar en Hallowen. Però és la mateixa festa.

És cert que ha estat reintroduïda gràcies a les pel·lícules americanes, però no per això ens hem de confondre: és una festa molt antiga, d’arrels europees que se celebrava al nostre territori molt abans que aparegués el cristianisme, així que potser que deixem de dir tonteries sobre el Halloween.

Una altra cosa és la celebració en si. La veritat, cal reconèixer que els nens es posen molt pesadets tocant els timbres i que sembla que no capten les indirectes (“¡Niño, no molestes que estamos cenando!”), però en fi, què li farem!

Per cert, que tenim moltes més festes ben antigues i nostrades precristianes que l’Església es va carregar impunement i va assimilar a algun sant o celebració litúrgica. En parlaré properament d’alguna d’aquestes.