A bolet per barret

Arriba novament la temporada de bolets a les comarques pirinenques i aviat veurem cues per pujar a la muntanya. Cada any és pitjor. Fa molts anys, abans de la massificació turística a la Cerdanya, anar a la muntanya a caçar bolets era una delícia.

Però d'un temps ençà, s'ha convertit en un veritable malson. Primer, els francesos ens van envair la muntanya de Guils per arreplegar tants ceps com fos possible, fins a baixar-ne tones.

A les comarques veïnes també han descobert que és un bon negoci venir a collir -per exemple- ceps a la Cerdanya, ja que en altres comarques no abunden tant. Així, vénen entre setmana per evitar les cues del cap de setmana i poder omplir còmodament la cistella.

Amb la moda d'anar a collir bolets, les mutanyes es converteixen per aquestes dates en un continuum de gent i de tot-terrenys. Hi ha molts boletaires: des dels que van amb el modelet d'anar per la mutanya comprat a la botiga de moda de torn, fins als boletaires de tota la vida -tant cerdans com forans- que són conscients que cal cuidar els jardinets de bolets per poder-ne gaudir molts més anys.

Per desgràcia, moltes zones rovelloneres de gran qualitat s'han malmès de manera lamentable. D'una banda, per les collites massives que han patit. D'altra, per les tales selectives d'arbrat per tal d'evitar incendis, que han destruït algunes zones de primera qualitat.

És una veritable pena. Cada dos per tres es parla de fer pagar per anar a collir bolets. Fins i tot, en alguns indrets del Pallars i d'altres comarques pirinenques, han establert tancats on només s'hi pot entrar pagant.

Lluny queden els dies en què després d'una abundosa pluja, anàvem a la muntanya i quasi els vèiem sortit de la terra. Cada cop és més difícil i acabes barallant-te amb la gent per un bolet.

Toquem a bolet per barret i per això no paga la pena anar a la muntanya. Una altra tradició en recessió a la nostra comarca. Quina llàstima!