Per Sant Martí, la neu al pi

Això diu la dita, però aquest any, res de res. Fa caloreta. Estem tenint una tardor massa càlida. Però no volia parlar del clima, sinó precisament de sant Martí. En un post anterior ja havia comentat, amb ocasió del Halloween, que moltes festes tradicionals provénen de les antigues religions que es practicaven a Europa fins a l’edat mitjana i que l’Església va aconseguir d’eliminar aquestes celebracions paganes a base de cristianitzar-les i d’incorporar-les al seu calendari festiu.

Un dels casos en qüestió és sant Martí, el nom del qual sembla derivar del déu romà Mart i que podria estar relacionat amb alguna antiga celebració romana o, fins i tot, preromana, ja que els romans van fer una mica com els catòl·lics, després.

Sant Martí de Tours era una festivitat de gran transcendència a França. Ho va ser, al menys, fins a finals de la I Guerra Mundial, quan els francesos van començar a celebrar el dia de l’arsmistici el mateix dia de sant Martí, cosa que va aigualir una mica la festa cristiana.

Per sant Martí s’encenien fogueres, resta possiblement de les properes celebracions del Samhain. També es feien grans festes amb disbauxa i molt de menjar, cosa que confirma la idea que es tractés de restes d’una festivitat molt anterior. A més, sant Martí està associat a dos animals amb molta mitologia al seu darrere: l’oca i l’ós.

Asant Martí estaven associats també nombrosos indrets sagrats, molts dels quals tenien com a element màgic algun tipus de pedra. No cal dir que aquests indrets van ser cristianitzats amb la construcció d’una església dedicada al sant per fer-los més “respectables”.

També hi havia una tradució de repartir regals lligada a sant Martí, a França, Bèlgica, Flandes i Catalunya. Podria tractar-se d’un sant Nicolàs autòcton? Possiblement.

Finalment, m’agradaria remarcar que la festivitat de sant Martí se celebra quaranta dies abans del Nadal, número ben significatiu i començament a l’antiguitat de l’Advent. Posteriorment, l’Església ho va reduir a les quatre setmanes anteriors al Nadal, però encara avui l’església Ortodoxa conserva aquests quaranta dies.