Opinió pública?

Cada començament de mes em miro amb una barreja d’interès i de recança la sortida de les publicacions de premsa gratuïta de la Cerdanya. Recordo uns temps, no fa tants anys, en què només hi havia dues revistes i portaven força informació. Actualment n’hi ha moltes, si comptem les que tenen dins de la seva àrea d’interès la Cerdanya, però sembla que el contingut total d’informació és molt menor que abans.

El gruix de pàgines es dedica als serveis i, sobre tot, a les immobiliàries. Els anuncis de venda de cases, xalets, promocions, etc, són omnipresents i ocupen bona part del contingut d’aquestes revistes que, sembla que han deixat de parlar de temàtiques locals. És normal: una revista molt comercial que viu dels anunciants –tant privats com institucionals- no es ficarà en temes polítics o polèmics.

Així, la comarca ha esdevingut òrfena pel que fa a les publicacions escrites d’un cert tipus d’informació. Jo diria que quasi de qualsevol tipus d’informació, llevat dels calendaris de festes majors i d’altres activitats culturals o lúdiques que, a més, es concentren quasi bé totes entorn del mes d’agost.

Sense una ràdio forta, sense una televisió pròpia (tot i que alguna cosa fa Televisió dels Pirineus, que sembla afeblida darrerament) i sense un espai propi de premsa (pocs diaris dediquen una pàgina a la Cerdanya i no ho fan sempre), ni diari ni setmanal, em temo que la generació d’una opinió pública informada a la comarca esdevé impossible o, com a mínim, molt dificultosa.

No és cert que la gent passi de tot. Molts cops, la gent simplement no s’assabenta dels esdeveniments. Fa temps que hem deixat de ser un simple poble i no totes les notícies corren de boca a oïda i, quan ho fan, característica pròpia d’aquest mitjà tradicional, es deformen ràpidament segons la intencionalitat de qui parla o de qui escolta. Els rumors mai no han estat un font fiable d’informació.

A més, allò que resta escrit, roman per sempre. Les declaracions se les emporta l’aire, però si queden registrades, poden ser consultades amb facilitat més endavant i emprades adequadament, mentre que ningú no es repassarà les gravacions o les filmacions d’un any per veure què ha dit cadascú al llarg del període: és massa feixuc.

La principal mancança és, però, aquesta manca d’una opinió pública articulada entorn d’un mitjà o conjunt de mitjans escrits que tant vertebra una societat. Com en tantes altres coses, som un conjunt anàrquic, poc organitzat, on tothom campa per on vol i que no té una veu clara i definida a l’hora de fer coses o prendre decisions. I és que així ens va!