Con la música a otra parte

Estava cantat –i mai millor dit: ens hem quedat sense el Festival de Música de Puigcerdà que cada any organitzava la Fundació Yablonsky a la Vila. És una notícia trista però, com deia, anunciada. Els problemes d’organització de les darreres edicions han estat majúsculs i els organitzadors no s’han acabat de posar mai d’acord amb l’Ajuntament.

No entraré aquí a tractar d’albirar de qui és la responsabilitat, si de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament o de la Fundació Yablonski, possiblement tothom tingui part de culpa, però em pregunto per què ens deixem escapar tan alegrament un festival de música pel qual moltíssimes poblacions donarien el que fos.

Ja no es tracta només d’una manera de promocionar Puigcerdà a l’estranger (no oblidem que portaven alumnes de tots els racons del planeta), sinó que era un event cultural de primera magnitud. Tant el violoncel·lista Dmitri Yablonsky com la seva mare, la pianista Oxana Yablonskaya són dues primeres figures internacionals de la música i el no poder-los sentir actuar més a Puigcerdà, ja és de per si una gran pèrdua.

Per què es deixa perdre el Festival? Si hi ha problemes d’organització, per què no es pacten solucions? Per què no s’organitza d’una altra manera? No es pot o no es vol? I en tot cas, per què? Qui posa els pals a les rodes?

En qualsevol cas, tampoc em vull posar pedres al fetge. La promoció dels concerts mai va arribar a ser gaire potent. Per posar un petit exemple, els Concerts de Llívia, amb un aforament molt superior al del Casino ceretà: tot ple; a Puigcerdà, amb menys aforament: mig buit o quasi buit.

A les actuacions a les quals vaig assistir, molts cops vaig passar veritable vergonya. Molts dies, els concerts es feien al Casino Ceretà… just després d’una sessió de cinema. L’aire estava viciat i el terra ple de brutícia (bosses de crispetes, etc). I això que l’Ajuntament pagava la neteja! Com és possible que passi una cosa així? És que l’Ajuntament no té cap control sobre el Casino? I si és així, per què es lloga aquest espai?

Suposo que totes aquestes coses han anat enfonsant progressivament els concerts. L’assistència de públic era més aviat escassa i de vegades feia feredor veure el teatre mig buit. Fins i tot, algun artista es va negar a actuar amb tan poc públic. Quina cosa més trista!

Però no passa res! La major part dels puigcerdanesos passen del tema. Ni tan sols saben que s’han fet aquests concerts així que tampoc els trobaran ara a faltar. I si ho saben, no els importa gaire. Pel que sembla, anem tan sobrats d’activitats culturals que ens carreguem les poques coses que ens queden. Viure a la Vila i ser amant de la cultura són dues coses oposades quasi bé impossibles de conjugar.