Esquivant obstacles amb el cotxe

Surto del pàrquing del call i la primera la front: un enorme cotxe aparcat just al davant. He de maniobrar per poder continuar. Pujo pel carrer Major i giro pel carrer sant Agustí. Entre els cotxes, les obres i el doble sentit de la circulació, he d’anar amb compte de no topar amb ningú.

Arribo a la cantonada amb Doctor Piguillem. Naturalment, cotxes mal aparcats que treuen tota la visibilitat als que volem sortir. Arribo a la plaça Barcelona, que sempre és un espectacle: l’autobús que està parat, la gent pel mig de la plaça (per on han de passar si no hi ha vorera en bona part d’aquesta): l’entranyable caos de sempre.

Baixo pel carrer Coronel Molera. Com sempre, al davant del Bonpreu i de Correus cotxes en doble filera. Al final del carrer, davant de cal Cot, furgonetes d’obres travessades i més cotxes en doble filera. Impossible fer l’stop només. Després has de sortir a poc a poc i pregar que no t’embesteixi ningú.

Arribem a Alfons I. Algú que està descarregant on no deu. Fem cua. Arribem a l’avinguda Catalunya, a l’alçada del Museu: algú que ha aparcat on ja no es pot aparcar. Fem cua. Arribem al pas de zebra de davant d’institut: el guàrdia urbà regula el tràfic. Això vol dir que es col·lapsa el doble que si no hi hagués ningú. Tot sigui per la seguretat dels alumnes.

Baixem per l’avinguda Catalunya, esquivant diversos obstacles: sots, gent que creua sense mirar, cotxes que desaparquen, etc. Arribo a la cruïlla de cal Montserrat. Avui tinc sort i puc ficar-me dins de la minúscula illa per poder baixar per l’avinguda del Segre sense que cap dels cotxes que pugen o baixen m’aixafin el cotxe.

Però si anés cap a l’estació per l’avinguda Pirineus em trobaria també amb un espectacle ben galdós: cotxes i maquinària en doble filera a tots dos costats. Però no, baixo per l’avinguda del Segre i només he de mirar que cap animalot no m’avanci o no em mengi cap cotxe que pugui estar sortint per Josep Pla per manca de visibilitat deguda als cotxes que estan estacionats allà.

Finalment arribo al meu carrer. Després d’esquivar les camionetes, la formigonera i els cotxes aparcats sobre de la vorera, puc entrar al garatge i encendre un ciri al meu sant favorit per donar-li les gràcies un altre cop per haver permès que hagi arribat a casa, sa i estalvi, sense incidents.