Una comarca a esquenes del seu patrimoni (i IV)

Fa poc, un polític cerdà va dir que la nostra cultura anava molt bé. Sense entrar en crítiques que ara no vindrien al cas, m'agradaria saber què entén ell per "cultura". És clar que la cultura és una cosa molt ampla, però tots tenim una certa idea intuïtiva al cap: literatura, exposicions, conferències, pintura, teatre, música, etc.

Es troba el patrimoni cultural cerdà tan maltractat com la resta del patrimoni? Fem-hi una ullada.

El patrimoni cultural

Pel que fa a la producció literària n'hi ha i no té mala salut, més aviat el contrari. Però novament ens trobem amb fets sorprenents. Per exemple, com és possible que els prestigiosos Jocs Florals d'Alp, amb moltíssima participació, tant local com forània no editin pràcticament res de la literatura guardonada? Quin sentit té acumular en un prestatge aquestes obres inèdites per tal que agafin la pols dels anys?

També hi havia un concurs de literatura pirinenca que se celebrava a Martinet i que es va deixar de fer per motius que desconec. Finalment, tenim el Premi Vila de Puigcerdà, molt dinàmic i que publica totes les obres guanyadores i del qual la major part de cerdans passen olímpicament. I no serà perquè els llibres no estiguin disponibles o tinguin un preu més que assequible. Però no, això de llegir...

Amb molta freqüència, sigui a l'Arxiu comarcal, sigui al Museu cerdà, sigui en altres espais puigcerdanencs (i un altre tant podem dir d'altres contrades de la comarca) hi sol haver exposicions de tot tipus: pictòriques, fotogràfiques, micològiques, històriques... Susciten l'interès dels cerdans? Doncs algunes potser sí, però en general no. Solen ser els estadants foranis qui més les freqüenten.

D'uns anys ençà hi ha un concurs de teatre amateur a Puigcerdà, al qual hi participen companyies una mica de per tot arreu. Però per desgràcia el teatre no sempre s'omple. De fet, amb prou feines s'omple a mitges en algunes representacions. Un problema de publicitat o simplement els cerdans passen també del teatre? Perquè no serà per excés d'activitats culturals, precisament, que la gent no hi vagi al teatre.

És cert que quan es representa alguna comèdia lleugereta (sense ànims de menystenir el gènere) el teatre sol omplir-se de gom a gom, però no passa el mateix amb altres tipus de produccions teatrals.

I què em dieu de la música? Els concerts de Llívia, els d'Hix i els que es fan en algunes esglésies romàniques de la Batllia tampoc aixequen grans passions entre els cerdans, a diferència dels barcelonins i de molts francesos que hi acudeixen en massa. Així doncs, als Concerts de Llívia és estrany trobar cerdans entre el públic, tot i que algun encara hi va. És per l'ambient elitista que envolta aquests events o simplement això de la música tampoc ens agrada?

No crec que sigui això. Recordo que fa anys va venir a actuar la coneguda cantant Lucrecia a Puigcerdà. Hi havia tan poca gent que va jurar que mai no tornaria aquí. Sincerament, no és per sentir-se orgullós.

I així podríem continuar llargament en un munt d'àmbits culturals.

Conclusions

Ja veiem que no hi ha manera. Que sigui quin sigui el patrimoni analitzat, els cerdans el menystenen quasi bé sempre i només una minoria el respecta o el té en compte, ni que sigui pels seus propis interessos.

Per què? És una pregunta de difícil resposta, però m'agradaria fer un parell d'observacions per tractar d'aportar una mica de llum a l'assumpte.

En primer lloc, la major part d'aquest patrimoni és heretat. Ningú no sol valorar gaire allò que no s'ha hagut de treballar. El patrimoni natural i l'històric ens ve donat pels segles (o per les eres geològiques) i no és obra dels cerdans. Els elements més recents, tampoc, ja que solen provenir d'anteriors generacions i sovint es veuen com una cosa vella i carrinclona que pot acabar tranquil·lament a les escombraries.

D'altra banda, els cerdans tampoc han hagut de fer esforços enormes en atraure el turisme. Vaja, que ens vénen igual, tant si promocionem com si no. Això sembla haver estat descobert per molta gent que creu que no cal tenir cap cura de la gallina dels ous d'or i que millor invertir els diners en altres coses, per exemple, en guanys immediats.

Finalment, sembla que la major part dels cerdans es limiten a viure el dia a dia i van "de cara a la pela". Així, no tenen gaire temps per dedicar-lo a la cultura, a la natura o a qulasevol element patrimonial. És una veritable llàstima, però és el que tenim. Potser algun dia es produirà un despertar, però no ho sembla a curt termini.

Fa poc, llegia al llibre Rufaca de paraules, format per textos molt diversos que parlen de Cerdanya, un escrit sobre Puigcerdà (que ben bé podria generalitzar-se a bona part de la comarca) on descrivia la situació cultural i patrimonial de la Vila. Es tracta d'un text de 1958 i, encara que sembli mentida, descriu una realitat no gaire diferent de la d'avui dia.

És evident que les coses han millorat, però no tant com mig segle de diferència, amb bonança econòmica i molts esforços inversors en tots els camps podrien pressuposar. Potser una de les greus mancances que trobo a faltar a la comarca i que contribuiria decisivament a posar de relleu aquests temes és l'existència d'algun mitjà de comunicació escrit de caire periòdic.

Sense aquest, resulta molt difícil crear una sensibilització a l'opinió pública en aquests afers. De fet, pràcticament no tenim ni opinió pública. Els mitjans existents (premsa comercial gratuïta, ràdio local i canal de televisió compartit amb una altra comarca) són del tot insuficients per aquesta tasca. Pero tal i com estan les coses, no es veuen canvis significatius a l'horitzó.