31 de març 2006

El patrimoni puigcerdanès

La setmana passada, la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya va venir a fer donació a l'Arxiu Comarcal d'uns documents medievals i moderns de la vila de Llívia. Aquests estavan en poder d'un venedor de llibres que els havia adquirit. Sembla ser que molt temps enrere aquests documents estaven a Llívia però van desaparèixer "misteriosament". El Govern els va comprar i restaurar i ara els lliurava a l'Arxiu Comarcal.

Fins aquí tot bé. Fotos de rigor, les autoritats fent uns quants discursets molt monos sobre la cultura i el patrimoni i tal i qual. Com sempre que ve algun conseller, les autoritats locals aprofiten per demanar alguna cosa. En aquest cas, l'Alcalde de Puigcerdà va aprofitar l'avinentesa per demanar diners per al Museu cerdà. La Consellera no només va dir que no (que ho podria entendre, ja que s'invertiran molts calés al nou Arxiu i a la Biblioteca) sinó que va pronunciar una d'aquelles frases que cal emmarcar:

"ELS MUSEUS NO TENEN FUTUR"

Magnífica frase en boca de tota una consellera de cultura, sí senyor (o sí, senyora, per ser precisos). Suposo que com que no tenen futur, encara se'n continuen fent i mantenint. Suposo que per això, si volem veure una talla d'una Mare de Déu romànica o una pintura de l'època, ens hem d'adreçar al corresponent museu de Barcelona. Suposo que per això, ara que l'Ajuntament d'Alp ha demanat de tenir un Museu de la Neu (que em sembla fantàstic) ja ho estan negociant.

Senyora Consellera, si no vol donar més diners, em sembla molt bé, però no digui aquestes coses que, a part que són políticament incorrectes i aquestes coses solen produir pànic als polítics, són un disbarat ben gros.

Però no vull criticar només la Consellera, que ja prou la deuen criticar per altres coses. Penso també en les autoritats locals, per exemple. Permeteu-me que em faci una sèrie de preguntes (retòriques, ho admeto) sobre el Museu cerdà:

Com és que després d'una dècada encara no està enllestit? Com és que hi ha hagut tants problemes i descontrol a les seves obres? Com és possible que Puigcerdà, essent com és capital de la Cerdanya i amb aspiracions a ésser-ho de la vegueria de l'Alt Pirineu, encara no té un Museu en funcionament tot i els diners invertits? Com és que el Director del Museu -tècnic més que qualificat- ha de perdre hores i hores fent tasques de fontaneria o de manteniment que no li pertoquen?

Permeteu-me que encara en faci unes quantes més:

Com és que la societat civil puigcerdanesa (i cerdana) no demanin amb una certa insistència i interès el Museu, quan és una infraestructura cultural de primer ordre que atreurà molta gent i que generarà riquesa al municipi (i a la comarca)? Com és que s'empren els espais del Museu, tan cars de construir i de mantenir, com a simples sales d'exposicions o, fins i tot, com a magatzems d'andròmines? Com és que es va desfer tota la planta baixa i part de la primera planta per acollir els alumnes de primària però després, quan van marxar, no s'han restaurat els espais que es van malmetre, inclòs el pati on es podrien fer activitats a partir de la primavera?

Jo crec que això clama al cel i que hi ha quelcom més que ignorància i desídia per part de les nostres autoritats i per part de la societat puigcerdanesa: hi ha manca de respecte i d'interès pel nostre patrimoni.

Els mateixos que van a qualsevol indret, entren en un museu i es meravellen per allò que veuen, aquí ho menystenen. Els mateixos que viatgen a les Canàries i, a part d'anar a la platja, veuen un jardí botànic d'orquídies i resten estasiats, ignoren després que a la Cerdanya també n'hi ha d'orquídies, de molts tipus i algunes de ben maques. I així successivament.

Per manca de cultura i d'interès, els propis cerdans no solen preocupar-se gaire (tot i que sortosament, hi ha excepcions) d'allò que és seu. Clar que, també caldria remarcar la gran quantitat de patrimoni cerdà que es troba a magatzems a Girona o a Barcelona, agafant pols perquè o bé ningú no els ha reclamat, o per dret de conquesta, o perquè no tenim cap Museu comarcal operatiu i amb un magatzem amb mesures de seguretat adient pel seu emmagatzematge.

Puigcerdà, precisament, s'ha queixat moltes vegades de la manca de patrimoni al seu municipi. És allò que es diu popularment que, llevat del campanar, l'església i l'estany, aquí no hi ha res. Bé, doncs potser que no ens continuem carregant el que surt, com les restes de la muralla (plaça de l'Alguer), el Fort Adrià (Pàrquing de Saba), el call jueu (al costat de la plaça del Call), etc.

Com és possible, per exemple, que a tots els indrets on s'han trobat restes de calls jueus, les autoritats municipals hagin corregut per restaurar-los i posar-los dins de la xarxa de juderies? Doncs per la senzilla raó que atreuen turisme de tot el món i fins i tot capten inversions milionàries, com ha estat el cas del call jueu de Girona. Però aquí no, anem de sobrats: preferim carregar-nos les restes fent pisos o bé deixar quatre o cinc places de pàrquing que, ja posats, tampoc resoldran el problema endèmic d'aparcament al centre històric de Puigcerdà, però que podrien atreure turisme de qualitat. Concretament, turisme d'entre setmana, ja que del de cap de setmana ja anem prou servits.

Puigcerdà hauria d'estar uns anys recuperant el poc patrimoni que li queda, restaurant-lo i, si es possible, creant-ne de nou (tot i que no és tan fàcil). Potser fóra bo recuperar aquelles Jornades del Patrimoni que es feien anys enrere, portar-les a l'escola i al públic en general. I de pas, ja posats, podríem posar-nos-hi d'un cop i acabar el Museu, per favor, que ja toca.

1 Comments:

At 10:07 p. m., Anonymous Anònim said...

Alemanya és un país que admiro per alguns aspectes i que avorreixo per d'altres. Fins aquí equilibrat ---pensarà el lector.

D'entre les virtuts; Alemanya ha estat durant molt de temps admirada per ésser bressol d'enginyers i de científics de renom, per la seva disciplina i per la seva constància. Tanmateix no són aquests els aspectes que em rememora el comentari d'en Yarhel en l'àmbit del nostre país.

Si heu tingut mai la oportunitat de viure a Alemanya i de conviure amb alemanys, haureu fet esment a que per a ells la uniformitat de serveis al territori és un avantatge. Mentre que a Catalunya tothom s'aixeca la camisa quan ha de "deixar" les grans ciutats (de fet només n'hi ha una) allà tothom viu en ciutats petites amb naturalitat. Berlin, la ciutat més gran, no té més de 3,5 milions d'habitats; d'alemanys n'hi ha 80 milions. Barcelona amb la seva àrea metropolitana en té 3,5, si fa no fa el mateix que Berlin, l'únic és que a Catalunya som només 7 milions. Hi ha dues causes naturals, una que la riquesa es concentra a les grans ciutats, una altra consecutiva que ens agrada viure amuntegats com a pollastres de bateria. Per fortuna que els deodorants estan a l'ordre del dia.

Hora de la reflexió i de l'acció. Seria hora, ara que hem assolit un nivell inicial de desenvolupament, que comencessim a incentivar polítiques de redistribució territorial més actives. Entenc que és necessari concentrar més recursos en un lloc que en un altre i que les característiques de cada lloc condicionen les iniciatives i els resultats. Tanmateix, això no ens ha de ser un obstacle per polítiques de recolçament a iniciatives culturals locals ni tampoc impediment per induir una distribució d'eines culturals. Si hem de fer país, la cultura ha de ser un continu, a on cada comarca hi pugui afegir el seu propi tarannà. I afegeixo, no val a badar, la solució no són ni els totxos ni la construcció, com està sent el cas cerdà. Aquests podran portar diners a uns pocs, però ni contribueixen a desenvolupar cap societat ni són cap cultura.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home