Racons meravellosos de la Cerdanya

He aprofitat les minivacances de Setmana santa per visitar alguns racons de la Cerdanya. Alguns, ja els coneixia i hi vaig sovint; d'altres, han estat un sobtat i meravellós descobriment.

Un lloc que visito freqüentment són les basses de Gallissà, a prop de Bellver. Es tracta d'un ecosistema lacustre recuperat, a tocar del Segre, on és possible observar abundant vegetació i ocasionalment, fauna, com és el cas de la parella de cigonyes que sembla que estan construint-se un niu. És un bon lloc per passejar una estoneta i per relaxar-se. Generalment no hi ha gaire gent, tot i que si es va en temporada turística (com era el cas) això ja no és tan cert.

Un descobriment realment meravellós va ser el paratge de la Fou de Bor. No hi havia anat mai perquè no havia trobat cap indicació. Però com que d'aquest cop no passava, vaig preguntar-li a un senyor d'allà que m'ho va indicar amablement. Cal arribar a l'església i seguir el recorregut marcat amb pintura blanca i verda. El caminet és curt i molt agradable, ideal per a passejar un dia d'estiu, ja que es ombrívol i mena a la font de la Fou de Bor, un lloc màgic, envoltat de vegetació, on l'aigua surt a doll de la roca calcària i forma un cabalós torrent que se sent molt abans d'arribar-hi.

Un altre indret que visito, sobre tot quan la primavera està avançada, són uns prats propers a la carretera entre la Masella i Super Molina. És un lloc obert, amb una certa vista de la Tosa d'Alp i de la vall, amb una flora alpina realment espectacular. Fins i tot ara, en vaig poder gaudir: hel·lèbors verds, safrà de muntanya blanc i lila, bulbocodis, gàgees, flor de cucut, herba fetgera, tisoretes, tintorell...

Una de les meves valls preferides de la Cerdanya és la Vall Tova. Veure el curs alt del riu Duran i dels seus afluents tot passejant entre pins és una experiència revitalitzadora que, per la concurrència observada, és força coneguda.

Una sortida més llarga va ser la visita al santuari de Bastanist, al fons d'aquesta vall, un lloc magnífic per contemplar el Cadí, passejar pels prats, seguir el rierol, emprendre excursions i omplir-se de natura.

Finalment, un passeig pels camps propers a Prats per veure la magnífica floració d'enguany d'adonis que tenyeixen de groc els camps i els vessants terrossos d'alguns monticles propers a aquesta població.

Tot plegat, unes poques sortides de les moltes que podria haver fet aquests dies. Ara que la floració s'apropa al seu màxim (entre maig i juny) el número de sortides es multiplicarà per poder gaudir de la natura primaveral cerdana. És en moments com aquest quan no me'n penedeixo d'haver triat tornar a la Cerdanya després dels estudis en comptes d'haver-me quedat a Barcelona.