03 d’abril 2006

Èric i l'exèrcit del fènix

Acabo de llegir-me un llibre preciós que es diu Èric i l'exèrcit del Fènix (Proa). És una narració en primera persona explicada per qui la va viure, dels fets surrealistes i antidemocràtics que van passar fa un parell d'anys, quan un escamot antiterrorista va detenir l'Èric Bertran, un noi de catorze anys per haver enviat uns missatges de correu electrònic a unes empreses demanant l'etiquetatge dels seus productes en català i de la seva increïble odissea a la "Audiencia Nacional".

La veritat és que sempre m'he mirat aquesta institució una mica de reüll, perquè no acabava d'entendre per a què servia si ja hi havia altres tribunals. Però ara m'ha quedat claríssim: són les restes d'una altra època, que pensava feliçment passada. Però m'errava. Em temo que a la societat espanyola, en molts àmbits, encara queden potents reductes del franquisme més ranci que, lluny de desaparèixer, simplement s'han maquillat de democràcia. Però si rasquem una mica la costra superficial, immediatament sorgeix allò veritable que hi ha dessota.

Us recomano de debò el llibre, perquè val la pena per veure en quin país vivim. A molts d'aquells que s'omplen la boca de democràcia, llibertat, plurinacionalitat, tolerància i bla, bla, bla, els hauria de caure la cara de vergonya pel que li van fer passar a tota una família i, en especial, a un xicot que l'única cosa que volia era defensar la seva llengua, el seu país.

Com explica el llibre, quan la feina que han de fer els polítics que ens representen i els quals votem no la fan, llavors algú altre l'ha de fer. És una veritable pena que hagi hagut de ser un noi de catorze anys qui ens hagi hagut d'alliçonar a tots (perquè uns són culpables per activa i els altres ho som per passiva) sobre com es fan les coses, de manera simple, pacífica i oberta.

Sembla mentida que un simple mail pugui provocar tantes pors i posar en marxa uns mecanismes tan brutals. Sobre tot quan el mail l'única cosa que fa és reclamar quelcom de tan simple com que, a Catalunya, els productes portin etiquetatge en català. A l'Espanya plurinacional i semidefederal d'en Zapatero, és demanar tant? Doncs sembla que sí.