Puigcerdà i el turisme

Sovint m'agrada viatjar per Catalunya i conèixer altres indrets. Aquest cap de setmana he estat a la Garrotxa, a Besalú, Sant Joan les Fonts i Castellfolit de la Roca. Alguns llocs, com Besalú són força turístics; d'altres, ho són menys. Però per tot arreu m'he portat una impressió molt positiva de com ho tenen de ben muntat.

Per començar a Besalú, una població no gaire més gran que Bellver, han conservat més o menys intacte el seu patrimoni. Tenen esglésies romàniques precioses, les restes d'una sinagoga, els banys jueus (el miqvé), restes arqueològiques que es poden visitar (i que no cal carregar-se per fer un pàrquing, que també en tenen), un pont preciós i un magnífic barri vell que convida a passejar.

Hi ha botigues, bars, restaurants, hotels: vaja, les intal·lacions habituals en una zona turística i estava força ple de gent. Però hi ha diferències importants respecte de la Cerdanya que salten ràpidament a la vista.

En primer lloc, Besalú no ha estat pensat només per als cotxes, sinó també per als vianants. S'han previst llocs per estacionar els automòbils a l'entrada del poble, però prou a prop del centre històric.

D'altra banda, està tot molt ben senyalitzat i, el que és més important, tot està força net, cosa que convida a passejar de gust i, en conseqüència, a gastar a les botigues.

Un altre tret que em va cridar l'atenció de nit va ser que la il·luminació dels carrers és uniforme i sense estridències. La llum apunta al terra (no al cel, on es perd inútilment), amb una potència adequada, en cap cas enlluernadora. I el més interessant: fins i tot dins del poble, es poden veure perfectament els estels. Tot i ser molt a prop de nuclis notablement poblats (Girona, Banyoles, Olot) no hi ha gaire contaminació lluminosa.

A l'oficina d'atenció turística disposen de visites guiades pel poble que, a més d'en català i en castellà, les fan en francès i anglès (força fluït, per cert). És a dir: s'han preocupat de promocionar allò que és seu.

A Sant Joan les Fonts hi ha un museu -l'estada Juvinyà- que és un centre d'interpretació de la Garrotxa, on se'ns parla de volcans, d'història, de turisme... Es tracta d'una antiga casa medieval restaurada amb una museografia moderna on es deuen haver invertit força quantitat de diners. Em pregunto com és possible que un poble tan petit com Sant Joan les Fonts tingui un museu tan notable i Puigcerdà, que és molt més gran, capital comarcal i zona turística de primera magnitud encara no en tingui, de museu. Misteris de la vida.

No és només la Garrotxa. Quasi bé sempre que viatjo una mica, ja sigui al Berguedà, a la Val d'Aran, a Girona o a Barcelona, és igual, trec la mateixa conclusió: ens ho estem deixant perdre. No estem fent pràcticament res per atreure un turisme de qualitat. Ens carreguem alegrement el nostre patrimoni. Vivim de la renda de la fama turística que té la Cerdanya des de començament del segle XX i no ens hem posat al dia.

Només cal anar a altres indrets de la pròpia comarca per veure que hi ha llocs (com Bellver) on s'ha respectat el patrimoni natural i arquitectònic, àdhuc cultural i ara tracten d'explotar-lo comercialment, amb un cert èxit. Tot i ser poblacions petites amb pocs recursos econòmics.

Cap a on va Puigcerdà? Cap al futur o cap al passat?