Civisme i col.lapse

Cada cop resulta més freqüent veure per tot arreu mostres d'incivisme. A Puigcerdà, els caps de setmana se'n poden trobar a qualsevol indret. Per exemple, cas típic, dissabte per la tarda, plaça dels Herois, al centre del poble, una ambulància tracta d'arribar a l'hospital perquè porta ferits. Doncs, penseu que els cotxes que té al davant s'aparten i li deixen pas? No i ara! Fins i tot és relativament freqüent trobar desaprensius que no tenen cap incovenient de posar-se a aparcar mentre l'ambulància s'espera fent sonar a tot drap les sirenes. És igual, que s'esperin que jo estic aparcant el cotxe i això és més important!

Naturalment, el dia que el senyor o la senyora del cotxe vagin en l'ambulància amb una cama trencada d'esquiar o víctimes d'un accident de circulació, amb un dolor insuportable, seran els primers de maleir els ossos del desgraciat que està aparcant el cotxe. Fins i tot es queixaran de la manca de civisme de la gent.

Voleu més exemples? N'hi han, n'hi han a cabassos! Batalles per una plaça d'aparcament (he vist gent pegar-se per aquest motiu), gent maleducada que es cola a les cues del supermercat o deixen els nens pel supermercat com si estiguessin en un parc infantil, conductors i conductores amb uns cotxassos enormes que t'embesteixen sense miraments quan proves de passar pel pas de zebra, gent que es pensa que perquè ve de ciutat té més drets que els pobres rústics que vivim a muntanya, etcètera.

Hi ha una raça especial, a mig camí dels pijos i dels bleda-raves (els "quiero-y-no-puedo") que es dediquen a passejar-se tot ufanosos, com paons mostrant les seves plomes, fotent crits a tort i a dret, ocupant l'espai com si el món fos seu i dient ximpleries per fer-se notar. Aquests són els més divertits. Suposo que si sabessin com ens en riem d'ells i com arriben a ser de ridículs no farien tantes bajanades.

I quan arriba l'estiu, una nova raça fa la seva aparició estel.lar: els tocacampanes, generalment nens, però sovint també adults (per anomenar-los d'alguna manera) que pugen al campanar de Santa Maria a tocar les campanes, com el seu nom indica. Com són d'originals! Cada dos per tres, nang! nang! nang! Molts pensem que les haurien d'electrificar, tot posant-hi un vailet pel bestiar que repartís descàrregues als més agosarats. Però en fi, suposo que no deu ser políticament correcte suggerir això. També se m'ha acudit fer unes samarretes amb l'eslogan: "No ens toqueu les campanes!", però, ves, pel cas que ens faran...

Però no li donem tota la culpa als de fora, tampoc. Entre setmana és molt habitual (per no dir que és continu) veure cotxes mal aparcats a sobre de la vorera, en zones prohibides com cantonades, que dificulten la circulació, camionetes estacionades al bell mig del carrer... Si us voleu fer un tip de riure, passeu pel carrer de Correus (avinguda Coronel Molera) a les dues: podreu veure cotxes en doble filera a tots dos costats del carrer, camionetes estacionades al final de l'avinguda mentre els seus conductors s'estan al bar, en fi, tot tipus de disbarats circulatoris als quals ningú no posa fre.

Jo em pregunto: per què ens molestem a pintar zones on és prohibit d'aparcar si després ningú no sanciona els que hi aparquen impunement? A sobre, el cap de setmana s'obre la temporada de disbauxa ja que, per no espantar el turisme, ho consentim tot.

En fi, que entre uns a qui els manca el civisme i altres que ho consenteixen, tothom fa el que li passa pels dallonses. Visca!

NOTA: A la foto podeu veure colorejats en groc tots els vehicles incorrectament estacionats a les places dels Herois i del Campanar. Naturalment, ningú no els va multar.