01 de març 2006

La Festa del Trinxat

Ja ha passat una altra edició de la Festa del Trinxat de Puigcerdà -l'onzena- i potser que digui algunes paraules sobre allò que penso d'aquesta "festa tan emblemàtica" en paraules dels organitzadors.

Per començar, la idea era bona. Muntar una festa petita al bell mig de l'hivern per promocionar un plat tan típic de la comarca com és el trinxat i, de pas, la Vila era una bona pensada. A més a més, la gent que hi anava s'ho passava d'allò més bé.

Però la cosa es va començar a tòrcer poc després. La festa va anar transformant-se en una mena de sopar de gala sense que ningú no ho decretés així i sense que ningú no hi posés remei, tampoc. Fins al punt que les darreres edicions són una desfilada de "poderío y joyerío" que donen una mica de vergonya aliena (perquè pròpia sembla que no).

És normal veure molta gent amb abrics de visó o fracs, lluint les millors gales, algunes de les quals han estat adaptades per a l'ocasió amb tota mena de garlandes lluents. Així, podem asistir a una desfilada de moda (retro) que, en alguns casos, llisquen el mal gust per com són de recarregats.

A l'edició d'enguany es van donar dues coincidències: la primera és que el Trinxat coincidia amb el Carnaval (de fet, en alguns casos costava de diferenciar si els participants anaven a un sopar o a una festa de disfresses); l'altra va ser el partit del Club Gel Puigcerdà contra el Jaca, el típic torneig que escalfa l'ambient del Palau de Gel.

Tots dos events se celebraven al mateix lloc, separats per pocs metres de distància i amb una porta d'entrada comuna. Així, no era gens ni mica difícil diferenciar entre els que anaven a veure el partit d'hoquei gel i els que anaven al sopar. La superposició de tots dos públics resultava, com a mínim, còmica.

Naturalment, a qui els va tocar el rebre és als espectadors del partit d'hoquei, que van haver d'esperar mitja hora més de l'habitual, al palau de gel per problemes d'infraestructura elèctrica, que em pregunto si no es podrien haver previst.

Però tornem al Trinxat. Conec el cas d'una parella que van anar l'any passat vestits correctament, però sense estridències i que, després de sopar, van haver de marxar avergonyits perquè la gent no parava de mirar-los perquè no anaven adequadament disfressats i els quals no hi pensen tornar mai més. D'acord, és un cas puntual, però en conec més de casos puntuals com aquest.

Què passa amb aquesta festa? Doncs que, per començar, no és cap festa de gala. Una gala que es tingui com a tal no té un preu de vint-i-sis euros per cobert, això per començar. Jo crec que aquests esdeveniments que es transformen per obra i gràcia d'un determinat conjunt de persones que necessiten lluir-se com sigui són més aviat per a quiero y no puedo o, en un terme més català, són cosa de bleda-raves, perquè no són bledes, ni raves i tot ho taquen.

Voleu un sopar de gala? Doncs poseu el cobert a 60 euros, encarregueu la decoració i el muntatge als professionals i no a la comissió de festes, que prou enfeinats ja van i que hi són per altres coses, i dediqueu part de la recaptació a alguna causa humanitària. O bé reconduiu el sopar de la nit cultural on es lliuren els premis literaris Vila de Puigcerdà, que l'ocasió s'ho val molt més. Però no feu espectacles de pa sucat amb oli, si us plau!

Després tenim la qüestió del menjar. Tot i que la major part dels cuiners que hi participen són molt bons professionals és difícil garantir una gran qualitat en un trinxat format pel vessament dels trinxats elaborats per diferents restaurants en un enorme perol i remenat com si d'un ranxo de la mili es tractés. Sincerament, si a sobre es vol passar per haut cuisine és per fer-se un tip de riure.

I què em dieu del xató de Sitges? Xató, has dit xató? Doncs sí. Sembla que el xató i el trinxat són plats agermanats (clar, combinen tan bé) i cal promocionar un plat de Sitges. Potser em direu que també es promociona el trinxat a Sitges i suposo que deu ser cert. Però i què en traiem? És que exportem col d'hivern de la Cerdanya? No. Així doncs, quin sentit té? Jo crec que és una horterada, però deu ser que no hi entenc en aquestes coses...

En fi, per sort, donada la coincidència del Trinxat i del partit d'hoquei contra el Jaca vam haver d'anar a aparcar a la quinta forca. Això sí, ens vam sentir supersegurs amb la quantitat de policia que hi havia, no fos que algú decidís raptar alguna de les il.lustres personalitats que hi van acudir.

Com a nota folklòrica, va ser divertit veure els cuiners de la Festa del Trinxat escapolint-se de tant en quant a la pista de gel per veure el partit, portant els seus llargs barrets blancs símbol de netedat i puresa. Però és que el partit s'ho valia!

2 Comments:

At 6:37 p. m., Blogger aixo no va be said...

I no es maco mentir als cerdans dient que van 1000 persones quan nomes entren 700? i no es maco que hagin recaptat 20.000 euros i la festa va costar mes de 30.000? que maco que es que tingui que pagar patates i col de la meva butxaca, encara que no anés a la supermegachachipiruli festa del trinxat.

 
At 12:48 a. m., Anonymous capita enciam said...

el tema del xato,es fa perque es un plat,facil de preparar ,facil de conservar i facil de emplatar,per un banquet d´aquestes caracteristicas,es podria fer un altre cosa?si......una fusta amb embotits de la comarca i formatges de Meranges,Musser etc...ah!perdo aixo no es cuina d`autor.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home