El Carnaval Tradicional a Bellver de Cerdanya

Hi ha un poble de Cerdanya on es prenen això de les tradicions molt seriosament. Aquest poble és Bellver de Cerdanya, on estan recuperant el Carnestoltes tradicional que es feia fa dècades a la comarca, abans de la prohibició que va imposar el franquisme sobre aquesta festivitat tan nostrada.

Són diversos els personatges que s'han recuperat. D'una banda, els Cendrers (a Cerdanya en diem Cenrers), que són unes persones disfressades amb unes grans barbes, amb esquelles al coll i que porten un sac de cendra a l'esquena que van repartint generosament entre els badocs i que, pel gran soroll que fan solen espantar la quitxalla més petita.

El Burricot que és un persontage vestit amb un cap de ruc i que acompanya el seguici ballant i fent gresca.

Per descomptat, també hi ha el Rei Carnestoltes, que acaba cremat quan finalitza la festa. Aquest personatge és molt interessant i té una curiosa història secular lligada a la seva figura.

Les festivitats del Carnestoltes provenen de festes celebrades en l'antiguitat i són una barreja molt complexa d'elements de diferents representacions.

Segons el Costumari d'en Joan Amades, la figura central, el personatge del Carnestoltes, que admet moltes representacions diferents, és una combinació de tres grans grups de figures o subjectes:

"El tipus més arcaic d'aquests tres individus, el que es podria qualificar de geni, bé pot recordar estats anteriors a la cultura agrícola, divinitats de pobles caçadors i pastors i ésser confós, més tard, amb els déus dels camps.

El segon dels subjectes, que hom endevina en el fons del personatge que estudiem, sembla que generalment inclou la idea de l'hivernàs; però en algun moment també pot encarnar l'esperit del mal en general i abstractament.

El trànsit d'una estació a l'altra, especialment de la tardor a l'hivern, sol comportar un augment de la mortalitat. La nostra gent parla en aquest sentit respecte de la caiguda de la fulla i dels primers freds. La mortalitat és més accentuada com més reculada és la civilització. L'home primitiu, mancat de tot principi higiènic, mal alimenttat i mal vestit, hauria notat amb por l'estrall que la vinguda del fred feia tant en ell com en el bestiar i atribuïa el mal a la influència dels mals esperits o del dimoni, els quals calia combatre i expulsar. L'expulsió dels genis o esperits malèfics ha informat una bona part de les cerimònies i dels ritus de les societats primitives.

Cal, doncs, que cada any sigui renovat l'esperit de la vegetació un cop ha envellit als ulls del salvatge i aquesta substitució del vell esperit per un altre de jove i vigorós, es fa en la vigília de la florida dels vegetals, perquè aquests ja trobin tota la ufanor i el braó propis de la vigoria que la jovenesa porta dintre d'ella. Aquest és el segon dels sentits del personatge del Carnestoltes.

Una segona fase d'aquesta visió singular del món va confondre els conceptes del déu i del rei i va vincular-los en un ésser vivent: el cap de la tribu. Així va originar-se el tercer tipus dels tres personatges que traspuen en el costumari carnestoltesc. Hom vincula, doncs, la vida del país i la de la tribu i molt especialment la de la vegetació en el seu rei o cabdill. Aquest havia d'ésser, per tant, ben jove i vigorós, car si emmalaltia o tenia alguna nafra, aquesta tot seguit es reproduïa en la vida del seu poble i quan esdevenia vell, del seu esgotament es contagiaven totes les funcions de la vida pública: es perdien les collites, els ramats es morien, els negocis públics es capgiraven en mal i, en fi, tota la vida del país se'n ressentia; per això calia matar el rei, puix que ja no servia per a mantenir el país en estat de riquesa i substituir-lo per un altre de ben jove, el qual esperava la mateixa fi, si no moria abans per una altra causa.

Aquest és l'origen del costum de cremar el Carnestoltes. L'acte sacríleg, perillós, però necessari, de matar la divinitat exigia un anonimat curosament guardat i aquesta és una de les múltiples raons de les disfresses de tots els rituals des de l'alba del món."

Un altre personatge recuperat és el del Rei dels Cornuts, amb les tradicionals banyes al cap i la bandera de saca, sàtira dels nobles estendards.

Finalment, enguany, s'ha recuperat, després de molts anys d'oblit, el Casament de l'Espingueri, mascarada que, de manera grotesca, descriu una cançó que serveix com d'argument i de guió a la facècia. Hi surten els nuvis vestits estranyament, ella acompanyada de la seva mare, que simula ésser un ase o a voltes el rocall i ell va amb el seu pare, que unes vegades simula ésser un subjecte vestit a tall de cavall i d'altres de bou.

Els protagonistes van vestits d'una manera com més grotesca millor i més o menys adient amb la pintura que la cançó fa del vestit de la núvia. Durant l'acció, fan veure com si agafessin mosques al vol i se les mengessin.

La cançó lligada al casament té una certa recobla durant la qual hom repeteix nombroses vegades el mot espingueri, aplicat al pare de la protagonista (que no surt a l'escena). Sobretot durant en cant de la tornada, els ballaires salten tan alt com poden fent gala de gran lleugeresa.

Antigament, mentre saltaven feien gestos poc polits i àdhuc indecorosos. Cal tenir en compte que la idea d'espingar inclou la idea de saltar i per tant el qualificatiu d'espingueri comporta el sentit saltador.

Queden encara per recuperar alguns personatges més, com el Notari, la Porquera, el Vidalot, l'Home del Bosc o els Aucellets, però amb temps i ganes suposo que ho acabaran aconseguint.

Així doncs, cal aplaudir iniciatives com les del municipi de Bellver i el seu grup de teatre que respecten les seves tradicions i les donen a conèixer a tothom perquè en puguem gaudir. Tant de bo molta més gent tingués el mateix esperit a la nostra comarca.