L'hoquei gel

Des de fa dos anys que no em perdo cap partit d'hoquei que es juga a Puigcerdà. L'afició per aquest esport ha estat tardana, però molt forta. Misteris de la vida! És un esport que m'encanta per la seva dinàmica, fluïdesa i velocitat, cosa que no trobo en d'altres com el futbol, que no m'atreuen gens ni mica.

Però hi ha una cosa que em molesta dels partits d'hoquei, en especial en enfrontaments com el d'aquest cap de setmana, el clàssic duel entre el Puigcerdà i el Jaca: l'actitud del públic.

Entenc que l'afició ha d'animar el seu equip i, si pot, procurar atemorir (per no fer servir un altre terme més explícit) l'equip rival. Però no entenc quina és la funció d'anar al palau de gel a insultar, cridar com bojos i posar a parir a tothom.

Jo sóc dels primers a protestar una jugada antireglamentària o una decisió arbitral injusta, però no ho faig cridant com un boig ni esmentant la família de l'àrbitre o del jugador en qüestió. Tampoc aplaudeixo quan l'àrbitre cau accidentalment a terra, perquè trobo que celebrar això és de ximples.

Suposo que molta gent es pensa que un partit és un lloc on anar a esbravar-se, on poder dir allò que no diu en cap altre lloc, on deixar regna lliure als seus instints més baixos. Però sincerament, no veig quin bé fa això a l'esport en si. Clar, que ells a la seva.

També molts es pensen que només pel fet de pagar entrada, ja poden insultar a tothom sense cap repercursió. És normal que es doni com a habitual o com a lògic que algú digui fill de puta a un altre pel carrer, així com qui vol la cosa, encara que no el consegui de res? Suposo que no. Però aquesta és una de les expressions més escoltades al pavelló en un partit Puigcerdà-Jaca (i estic essent generós, perquè se'n senten de molts pitjors). Això sí, els mateixos que fan aquestes coses després es queixaran perquè a Saragossa han insultat al pobre Eto'o amb consignes racistes. Quina manca de coherència!

Doncs no, jo crec que no és això l'hoquei. La gent, per exemple, aplaudeix els jugadors del seu equip quan li foten un cop d'stick a un jugador rival i protesten la situació anàloga i no veuen cap contrasentit. Fins i tot encara que aquesta acció tan antiesportiva i animal representi perdre un jugador de pista durant un parell de minuts, ocasió que aprofitarà l'equip rival per marcar-nos. Però és igual, sembla que allò del circ romà pesa encara molt.

Tot i aquest ambient, m'agrada l'hoquei. Jo vaig a animar els meus. No entenc perquè quan surt l'equip rival -sigui qui sigui- els hem d'escridassar i insultar en comptes de donar-los un aplaudiment de rigor, encara que sigui fred, perquè ells no porten els nostres colors.

No entenc tampoc perquè bona part del públic no s'ha molestat en aprendre el reglament d'aquest joc i protesten per qualsevol càrrega reglamentària, per exemple, o per decisions arbitrals que són més que conseqüents. Suposo que deu ser cosa de la sang (i les hormones).

En fi, jo continuaré anat-hi a gaudir de l'espectacle, però trobo que tot seria més esportiu i més agradable si en comptes d'esperar veure com dos jugadors es treuen els ulls, anéssim a veure hoquei de qualitat. Però en fi, suposo que això ja és demanar massa i que a tot arreu deu passar igual.