Tolerància o submissió?

Fa pocs dies va saltar la polèmica arrel de la chirigota guanyadora dels Carnavals de Cadis, considerada per molts com a irrespectuosa amb la comunitat musulmana i titllada per aquesta de racista.

Tanmateix també la premsa ens comunicava la notícia que una falla valenciana havia estat censurada per irrespectuosa (dues monges fent un duo lèsbic, sembla ser) i que les autoritats els van comminar a corregir-la.

Bé, en ple debat sobre el respecte pels símbols religiosos aliens (i propis) i sobre la llibertat d'expressió, crec que aquest parell d'exemples són dues mostres de censura i d'atac contra la llibertat d'expressió de les persones.

És cert que caldria respectar els sentiments dels altres, però si tothom ho fes, hauríem de tenir la boca tanca a perpetuitat tots. A més a més, la llibertat religiosa no pot implicar l'anul·lació de la llibertat d'expressió o, si no, els nostre règim de llibertats se'n va en orris.

És curiós perquè se suposa que nosaltres (els cristians? els laics?) els occidentals hem de respectar els símbols religiosos d'altres creences com la musulmana. Doncs bé, ja ho fem. Fa temps que, al menys alguns occidentals (no pas tots) no anem a envair els seus països i a imposar-los cap realitat aliena a la seva. Potser els Estats Units i el Regne Unit no poden dir el mateix. Però, en qualsevol cas, ells tampoc tenen cap dret a dir-nos què hem de pensar nosaltres i què podem o no podem pas dir.

El cas de les vinyetes sobre Mahoma és paradigmàtic: es varen publicar en un país democràtic on hi ha llibertat de premsa. Ningú no pot acusar els danesos d'haver anat a cap país de confessió islàmica a imposar-los cap vinyeta. Però és igual: la intolerància no necessita de gaires excuses per actuar.

Com he sentit recentment, la meva llibertat s'acaba on comença la teva, no on comença la teva susceptibilitat. Des de quan a occident hem de respectar els símbols de res? Com pot, per exemple, l'església demanar que es respectin els símbols religiosos si ells mateixos no respecten molts cops els símbols dels països democràtics on hi són presents. A què ve, doncs d'anar en contra de la laïcitat que és un dels símbols de la separació entre església i estat que regeix la major part dels països democràtics? Per què no respecten la voluntat popular emanada de les urnes? Doncs perquè defensen les seves creences i fan ús de la llibertat d'expressió que ells durant segles han impedit, enviant fins i tot gent a la foguera. Suposo que dir que un President del Govern electe democràticament és un nou Cal·lígula no fereix cap sensibilitat

Però tornant al tema de les sensibilitats musulmanes, pel que sembla a les seves societats poden sortir uns incontrolats a cremar ambaixades, amenaçar-nos de mort, cremar les nostres banderes i cagar-se en occident de dalt a baix. I no passa res. Ningú no els diu res. En països on no hi ha llibertat d'expressió i menys de manifestació, es tolera i fins i tot es promouen aquests actes. Però la nostra suceptibilitat aquí no compta per res.

Així doncs, de què estem parlant: de tolerància o de submissió? Jo crec que parlem del segon i pel que a mi respecta, no estic gens ni mica d'acord. Crec que les raons són més que evidents.