L'estructura social de la Cerdanya

De vegades és bo perdre una estona per reflexionar sobre allò que ens envolta, encara que les conclusions a les quals acabem arribant siguin negatives o ombrívoles. Això és el que m'ha passat quan pensava sobre el futur de la nostra comarca, la Cerdanya.

Si observo l'actual estructura social la trobo perillosament inestable. En primer lloc, s'envelleix a passos agegantats. És cert que ha arribat molta gent jove, immigrants d'altres països sobre tot, que han frenat tant el despoblament que patíem com la manca de creixement vegetatiu.

Però no menys cert és que aquest fenomen és transitori. No continuarem atraient immigrants indefinidament. És possible que quan els fenòmens econòmics que han atret molta gent a la Cerdanya s'aturin o es moderin, part dels nouvinguts marxin a altres indrets on hi hagi més moviment econòmic.

Per què la Cerdanya s'envelleix pel que fa a la població autòctona? Jo crec que és bàsicament per dos motius: en primer lloc, per la baixa natalitat dels autòctons i l'augment de l'esperança de vida; i en segon lloc perquè bona part de la gent jove que marxa a estudiar a fora (perquè aquí no tenim centres universitaris ni de formació avançada) ja no tornen.

Aquest segon punt és el que més em preocupa. Per què no tornen? És cert que molta gent s'acaba habituant a la ciutat, que té uns certs atractius amb els quals la comarca no pot competir. Però també és veritat que molts dels que marxen voldrien tornar-hi, però no poden. I això és així perquè no tenen sortides laborals.

La Cerdanya no disposa d'indústries diferents de la del totxo o de la del turisme i no sol requerir massa llocs qualificats (enginyers, advocats, metges, filòlegs, historiadors, físics, farmacèutics, economistes...). Així doncs, la manca de llocs de treball no qualificats sol cobrir-se perfectament amb la població autòctona i amb la immigrada, però no es necessiten aquest tipus de professionals.

A més a més, encara que hi hagi una certa quantitat de places qualificades (per exemple, a la meva empresa necessitem informàtics de tant en quant), poca gent jove amb uns sous moderats es poden permetre viure a Puigcerdà o a la resta de la comarca amb els preus astronòmics de compra de la vivenda o, fins i tot, amb els lloguers altíssims que es demana per un pis no gaire gran.

Així doncs, el futur no es presenta gaire galdós. El que més llàstima em fa és que ni els polítics, ni la major part dels ciutadans de la comarca semblen gens ni mica preocupats per aquest fet. No fins al punt de cercar mesures efectives.

Però és el futur de tots nosaltres plegats i si deixem morir el futur de la comarca, què restarà? Totxos?