El Pacte Generacional i el Judici dels Segles

Una de les temàtiques que més ressona avui dia és la problemàtica del medi ambient: contaminació, pèrdua de biodiversitat, destrucció dels recursos naturals, destrucció dels ecosistemes, explotació a passes agegantades dels recursos globals...

Bona part dels problemes ecològics provenen del fet gens irrellevant que ningú no es fa pas responsable dels seus actes. La fàbrica no vol fer-se responsable dels residus que llença al riu o a l'atmosfera; els ciutadans comuns, no volen saber res del diòxid de carboni que gasten cada dia als seus cotxes per anar a la feina; els treballadors a l'oficina no volen sentir a parlar de reciclar el paper en comptes de llençar-lo impunement a les escombraries; i així successivament.

Moltes desgràcies ambientals provenen d'aquest fet petit però massa generalitzat: la responsabilitat. Potser un grau de responsabilitat molt mins, gairebé insignificant, però no nul que, quan s'integra a nivell global esdevé d'una magnitud impressionant i del tot representativa.

Un altre problema és que no hi ha cap autoritat real que ens controli. Se suposa que cada país es sobirà i pot fer allò que li vingui de gust, ja que els tractats internacionals, quan existeixen, no els compleix quasi bé ningú. I dins de cada país, tampoc hi ha massa voluntat de resoldre els problemes ecològics fins que la situació esdevé massa greu com per ignorar-la.

A més a més, molts canvis patits pel medi ambient degut a l'ús incontrolat i fora de tota mida que hem fet dels recursos són massa graduals, massa petits a curt termini com perquè la immensa majoria de la gent se n'adoni. Hi ha un conegut exemple que ho posa en evidència: si llancem una granota a un perol amb aigua bullint, el més possible és que la granota reaccioni i surti ràpidament d'allà. Escaldada, però viva. En canvi, si posem una granota en un perol d'aigua tèbia i la fiquem a foc lent, l'animal acabarà cuit sense adonar-se'n, perquè els canvis de temperatura són massa graduals com perquè reaccioni, fins que ja sigui massa tard.

Els problemes ecològics no són els únics d'aquesta naturalesa gradual o a llarg termini. N'hi ha de tot tipus: socials, educatius, lingüístics, culturals... No es pensa sinó a curt termini i això de tenir present la propera generació sol ser més aviat una idea força estrafolària que no li treu la son a cap polític ni a cap gestor de la cosa pública.

Així, caldria una mena de contracte o pacte generacional que establís unes normes clares i ben delimitades d'allò que es pot fer i d'allò que no es pot fer, a fi que la propera generació (i totes aquelles que vinguin al seu darrere) tinguin una oportunitat de gaudir d'un món en condicions. Si voleu, allò tan agustinià de deixar el món als nostres fills, al menys, tan bé com el vam rebre dels nostres pares.

En cas contrari, el Judici dels Segles, és a dir, l'implacable Tribunal de la Història ens jutjarà severament com una generació immadura, irrespectuosa i desastrosa que haurà malmès el planeta i la societat a fi d'obtenir un guany a curt termini que, filant prim, tampoc era tan atractiu ni va poder-ne gaudir tanta gent.