Algunes expressions cerdanes

Una de les meves dèries són les expressions pròpies de cada indret, en especial les del raconet de món on visc: la comarca de la Cerdanya.

La meva favorita és la que dóna nom a aquest blog: 'A la balitresca', que vol dir 'a la babalà', 'de qualsevol manera'. No he pogut localitzar el significat de 'balitresca', tot i que l'he cercat a diferents fonts, per tant de moment aquest terme continua esdevenint misteriós o, com diem a Cerdanya, restarà 'a les teluris', o sigui, fosc, d'amagatotis. Possiblement 'teluris' provingui de 'tel.lúric', relatiu a la terra, al món subterrani.

Un sinònim de 'A la balitresca' és D'encalempentes, que vol dir 'a corre-cuita, sobtadament'. És una juxtaposició de: d'en cal empentes, d'òbvia significació. És molt típic a Cerdanya fer servir expresions del tipus 'Cal' o 'Can'. Per exemple, Ser de ca l'Estret, dit d'aquell qui estalvia massa o, més clarament, d'un garrepa. El contrari: Ser de ca l'Escampa, relatiu a una persona malversadora, poc estalviadora. O Ser de cal Bundanci, que vol dir ser molt ric (bundanci < abundància). Fins i tot una de deliciosa: Ser de cal Pixa-rellisques que vol dir ser molt primmirat o massa presumptuós.

Aquestes expressions són la sal de la terra. Formen part del pòsit cultural format per segles d'experiència i són quelcom més que una manera folklòrica de dir les coses, com a molts els podria semblar: són un tros viu d'història i formen part d'una filosofia vital que se'ns està escapolint per manca d'ús i per un excés en l'estadardització de la llengua catalana.

Algunes locucions ben cerdanes com 'tampis' (tant se val) quasi bé no senten ja enlloc de la nostra terra. Aquesta paraula prové del francès (tant pis) i també es feia (es fa?) servir a l'àrea de contacte entre França i la província de Girona, al Pirineu oriental, com a l'Empordà o a Olot.

D'on provenen aquestes formes lingüístiques tan peculiars? Moltes d'elles són restes fossilitzades del parlar quotidià que han perviscut fins avui dia i que no han estat substituïdes per d'altres més modernes. En canvi, altres són ben originals de la nostra comarca, ja sigui perquè aquí s'han originat, ja sigui pel contacte amb llengües properes, com el francès o l'occità.

Típiques d'aquí són expressions amb topònims al seu si. Així doncs, quan diem que 'sembla d'Estana' parlem d'algú que fa el beneit. Algunes són autoexplicatives: 'Ser com els de Naüja, que posen el cap sota la pluja', a la tradició tan nostrada dels renoms i les maledicències. Alguns, fins i tot filen més prim: sembla la Pepa de Ger. Per cert que el significat exacte de la Pepa de Ger se m'escapa. Qui va ser exactament la Pepa de Ger?

Parlant de renoms de pobles cerdans, esmentaré els més coneguts: gormands (en el sentit de golafres) per als puigcerdanesos, corbells (somiatruites) per els bellverencs, bufaboïnes per als habitants de Bolvir, saltacamins pels de Prullans o llepatupins per als lliviencs.

Per concloure l'entrada, voldria explicar el significat del subtítol del blog: 'Tot s'acaba a la vall d'en Lleras'. La vall d'en Lleras es una molt petita vall on es troba ubicat el cementiri de Puigcerdà. Així que la significació de la dita resta clara un cop desvetllat aquest fet. Qui escriu aquest blog viu molt a prop de la vall d'en Lleres. Així, quan arribi el moment no m'hauré de moure gaire d'on sóc.