Els fenòmens estranys

De vegades, mirant programes d'aquests que fan persones com l'Iker Jiménez, sobre tot veient l'absoluta serietat amb què ells i els seus col.laboradors expliquen les històries, hom es planteja realment si no hi haurà res de cert en tot allò que ens expliquen.

Per començar he de dir que sóc bàsicament un escèptic, d'una certa formació científica i que no creu en aquestes coses. És a dir, no crec en esperits d'apareguts, en pseudociències, en OVNI tripulats per extraterrestres que es dediquen a segrestar gent o fer aterrar avions, en llums misterioses, en la Santa Companya ni en res de tot això.

Però (hi havia d'haver un però) algunes coses em fan reflexionar. Per començar, sembla haver-hi molta gent que sí que hi creu i conec gent més o menys de fiar que afirmen haver vist coses estranyes o a les quals els ha passat alguna cosa força inexplicable.

Així doncs, és natural dubtar. No podria haver res de cert en totes aquestes coses que se surten de la normalitat?

Aquí és on xoquem no amb la ciència i la raó, sinó amb el mètode científic. Aquest funciona segons una sèrie de principis molt útils, com són la possibilitat de repetir i verificar mitjançant experiments allò que es vol demostrar o refutar i amb la navalla d'Ockham, que consisteix en què davant de dues hipòtesis igual de satisfactòries per explicar quelcom, prendrem com a bona la més simple.

I també tenim la falsabilitat, que segons Popper és l'essència del mètode científic. És a dir, per tal que una matèria pugui ser considerada com a científica, ha de ser possible demostrar que allò que afirma és fals, és a dir, ha de ser falsable.

Però molts dels fenòmens dits estranys es troben més enllà d'aquestes possibilitats. Si, posem per cas, es produeix un avistament d'OVNI un determinat dia a una determinada hora, si no hi ha ningú amb una càmara fotogràfica per allà a prop, no serà possible obtenir-ne proves fefaents, ja que l'experiment no es pot repetir al nostre gust.

D'altra banda, suposem que existissin els esperits però que només es poguessin observar en unes determinades condicions, desconegudes a priori, o bé només poguessin fer-ho unes persones, però no totes. Com podem considerar això falsable? Si no veiem res, sempre ens poden dir que no som prou sensibles o que les condicions no són idònies.

Per tant, la ciència fa el millor que pot fer: donat que no pot estudiar aquests fenòmens al seu si, els rebutja o els ignora. Però de vegades em plantejo si amb aquesta actitud no estarem eliminant part de la realitat. Potser sí, potser no, però com saber-ho del cert?