14 de febrer 2006

La metamorfosi

D'uns anys ençà, tota la vida puigcerdanesa i de pràcticament tota la comarca sembla girar entorn la construcció. És normal donat el 'boom' immobiliari de tot el Pirineu català i m'atreviria a dir que de tot el país.

Però hem arribat a uns extrems preocupants. No parlo de problemes paisatgístics o mediambientals, que donarien per tot un llibre, sinó per una qüestió més simple però de gran transcedència: el futur.

Puigcerdà ha passat de ser, com prometia un antic cartell situat a l'entrada del poble, un 'Gran Centre Comercial' a ser un 'Gran Centre Immobiliari'. De fet, fa poc quan s'obria un local nou quasi segur que era una botiga, però darrerament o és un bar-restaurant o és una agència immobiliària.

Fa unes setmanes, amb un amic que cercava pis, vam estar recorrent totes les agències que hi havia a la Vila i només mirant aparadors ens vam passar tot el matí de tantes com n'hi ha.

Quin és el futur que li espera a la nostra Vila si només pensa en la construcció? Està molt bé això de l'imperi del totxo, del gremi dels paletes i de tot el que comporta (fusters, pintors, lampistes...), però quant de temps durarà això? Perquè és evident que no és un fenomen indefinit.

Què s'està fent per crear un teixit productiu alternatiu a la construcció per quan vagin maldades? O haurem de córrer, com sempre, quan hi arribem? Per què no s'ha potenciat la creació d'una indústria basada en el sector primari (llet, mel, flora, naps, col d'hivern, pera, patates, cereals) en comptes de deixar-lo morir? Per què no s'ha potenciat més el sector serveis o el turisme d'entre setmana en comptes d'apostar-ho tot al de cap de setmana i al turisme estacional que cada cop esdevé més puntual?

Molts altres indrets estan adonant-se que no es pot viure eternament del totxo i posen fil a l'agulla, però aquí la ballem grossa i no cal, no cal. Estem massa ben acostumats a que la gent pugi perquè sí, perquè està de moda, sense haver fet gran cosa per guanyar-s'ho. És la cultura del diner fàcil o la d'apuntar-se al carro del guanyador.

Però lluny de potenciar alternatives basades a la indústria agroalimentària, cultural o turística de debò (no entenc per potenciar la indústria turística anar a un parell de fires amb quatre fotos de la comarca), nosaltres continuem amb la nostra.

Això sí, aviat tindrem un hospital transfronterer i gaudim d'una magnífica residència. Potser és aquest futur el que volem: el del turisme geriàtrico-sanitari. No és mala idea, però crec que la Cerdanya és massa freda com per atreure gent de centreeuropa o de les illes britàniques que opten més aviat per la costa o les Balears.

Afegim a aquest meravellós panorama que el jovent marxa de la comarca per estudiar fora i quasi bé mai ja no torna, perquè aquí no hi ha llocs de treballs especialitzats o d'un cert nivell tècnic. És clar, sempre podem penjar els estudis i posar totxos, que sembla que dóna molt més de si, però crec que és una política de pa per avui i gana per demà.

Però el que més tristesa em dóna és veure com Puigcerdà, teòrica capital de la Cerdanya, cada cop va perdent més pistonada i no tira del carro de la comarca. Ni tan sols tira del seu propi carro. Després es reclamen instal.lacions i serveis de la futura vegueria de l'Alt Pirineu quan no som ni capaços d'exercir una simple capitalitat moral de la Cerdanya, disposant ja de la capitalitat política. Així ens va.