17 de febrer 2006

Parla-li en valencià

L'altre dia estava comprant en una llibreria de Puigcerdà quan va entrar una colla de noies i nois joves (devien tenir uns catorze anys), possiblement un grup d'aquests que pugen a la Cerdanya per fer la setmana blanca. Doncs bé, estaven parlant dues noies entre elles que si sí, que si no, que si parla-li en valencià. De cop, una d'aquestes noies diu en veu alta, dirigint-se a la mestressa: "Perdone, ¿usted entiende el castellano?", mentre l'altra noia li anava etzibant, "Háblale en valenciano, que igual no te entiende".

Francament, les dues frases són per sucar-hi pa. En primer lloc, dedueixo que les noies venien de València per allò del "háblale en valenciano" i em faig una certa idea de tot el que deu estar corrent sobre la llengua i Catalunya perquè facin una pregunta tan ridícula. És que hi ha cap català que no entengui el castellà? I ja no parlem de la mestressa d'una botiga, que ha d'entendre el català, el castellà, el francès i si pot encara més llengües, per trobar-nos en una zona turística!

Els nens, a fi de comptes, es limiten repetir el que senten a casa seva o per la televisió, que és l'únic mitjà d'informació al que accedeixen habitualment, llevat potser d'internet. Per tant, ens podem fer una idea de quina opinió tenen a certs llocs de València del suposat extermini que pressumptament s'ha fet de la llengua castellana a Catalunya.

En segon lloc, l'altra frase també és per llogar-hi cadires: "Háblale en valenciano, que igual no te entiende". Vaja, però no havíem quedat que valencià i català eren llengües tan diferents com per que quan algú, des de València o des de Catalunya, afirmi el contrari li llancin a sobre els gossos?

Naturalment, la mestressa de la llibreria es va quedar tota parada, però va reaccionar ràpidament dient que ella parlava castellà, català, valencià i el que calgués. Només faltaria!

La resta dels que èrem allà ens vam quedar tots atordits i quan va marxar la mainada vam comentar la jugada. Va sortir el tema de les falques radiofòniques del PP a Andalusia i altres boniques garlandes per l'estil.

Hi ha gent que, de manera completament irresponsable, es dedica a mentir descaradament sobre la situació lingüística a Catalunya. Sembla que molesta això que els català s'estigui normalitzant i no resti com una llengua de tercera, només per a ús en "círculos reducidos" comparable al folklorisme de les sevillanes i olé!

Però a veure, siguem seriosos, si el difícil a molts llocs és que t'atenguin en català! Quanta gent hi ha que es nega a parlar-te en castellà si veu que no en saps de català? I potser fóra la manera d'estendre i normalitzar més l'ús de la llengua a tots el nivells, però els catalans no ho fem gaire això. Més aviat canviem ràpidament al castellà, sense ni pensar-hi.

Potser prefereixen que hi hagi escoles en català i escoles en castellà, com es fa a Euskadi? Ha afavorit això les coses o les ha empitjorat? Particularment, si a mi que sóc castellanoparlant, m'haguessin dit de petit que podia escollir entre anar amb els meus amics i fer-ho quasi tot en català o anar a una altra escola i fer-ho quasi tot en castellà, hauria triat la primera opció. Sense pensar-m'ho gaire.

Sembla, però, que hi ha gent que prefereix aplicar una mena d'apartheid lingüístic per tal de poder mantenir intactes les sacrosantes arrels hispanes dels seus fills. Que això creï divisions innecessàries i del tot artificials en la convivència és del tot irrellevant, pel que sembla.

Em fa gràcia especial l'anunci de les falques del PP. Imaginem-nos una situació similar però en un altre país: "¿Sabes que si nos vamos a vivir a Francia, a nuestro hijo le obligaràn a aprender francés? ¿Qué me dices?". Doncs et dic que el normal és que el teu fill estudiï en la llengua que es parla al lloc on viu, a menys que vulguis que visqui en una bombolla artificial, és clar. Però no, no és això, perquè el castellà és la llengua de tots els espanyols. Encara que no ho sigui, per descomptat. Encara que la llengua pròpia de Catalunya sigui el català, com a Galícia ho és el gallec.

Però quin mal hi ha en què aprenguin català? Que es pensen que no aprendran pas el castellà? Segons les estadístiques, hi ha de l'ordre de vint punts percentuals de diferència a favor del castellà entre els alumnes que saben redactar un text en condicions. O sigui, que tot i que la llengua habitual de l'ensenyament a Catalunya és el català, els joves saben escriure i redactar millor un text en castellà que en català.

I com no ha de ser així si la major part de la premsa, la ràdio, la televisió, el cinema o internet es troba en castellà i el català sol ser força deficitari? Com no ha de ser així si amb els amics solen parlar en castellà, degut sobre tot a la forta presència d'immigrants, molts dels quals consideren que parlant només castellà ja en tenen prou?

Serietat, si us plau! Els que fan aquestes afirmacions estan jugant amb la nostra convivència i això no és poca cosa. Pel que veig, en determinats àmbits, es prefereix rebentar a qualsevol preu, ni que sigui fent mal a munt de persones que es limiten a viure, treballar i pagar els seus impostos, sense ficar-se amb ningú. Què més volen?

1 Comments:

At 4:05 p. m., Anonymous Chusqui said...

Sincerament, penso el mateix que tu...
Encara que crec que tot aquest tema, se'ns ha anat de les mans, tant als uns com als altres (hem refereixo als que viuen fora de la nostra comunitat i a nosaltres els catalans). Jo penso, evidentment que hi ha interessos (clarament polítics), de que mitja Espanya es baralli amb l'altre i que tothom d'alguna manera o altre, visqui aquesta crispació allà on vagi, ja sigui de vacances o bé al anar a comprar a la botiga del poble...
El que volen clarament, es que ens odiïn per utilitzar una llengua diferent de la seva i jo demano..., es pecat tenir, parlar i sentir una cultura diferent a la de la majoria..?? Reflexionem una mica tots, si us plau...!!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home