El trinxat nostre de cada any

Ja ha passat una altra Festa del Trinxat, aquesta amb força polèmica degut a qüestions polítiques, cosa que no m’estranya, tenint en compte que aquesta festa ja va néixer polititzada i la cosa, en general, ha anat cada any a més.

Molta gent li retreu, precisament, això a la Festa: massa polítics. Enguany, però, no es podran queixar. Gairebé no n’hi havia i els poquets que han vingut, ho han fet a títol personal, pagant-se el sopar de la seva butxaca. Bé, és un dir.

Dels pocs que han vingut i han sortit per la tele, tenim la Sra. Inés Arrimadas, teòrica cap de l’oposició, tot i que no tenim Govern, per tant, tampoc tenim oposició. Tot en teoria.

La conseqüència immediata de la seva presència al Trinxat –a part d’una quantitat enorme de policies- va ser que alguns col·lectius independentistes van muntar a l’exterior d’on se celebrava la festa, una concentració i posterior botifarrada popular, amb escridassada inclosa, quan va arribar la Sra. Arrimadas, que ara podrà fer-se la víctima i dir que la volien cremar en una foguera ‘indepe’.

Dins, llevat d’algun xiulet aïllat, la gent va passar olímpicament d’ella. I ja sabeu què diu la dita castellana: “No hay peor desprecio que no hacer aprecio”. Suposo que li va sentar fatal que no l’escridassessin, l’amenacessin i coses per l’estil, per poder dir que les hordes independentistes de Tractòria som uns brètols i uns rudes.

Aquest any, com des de fa tres anys, vaig ser-hi com a comensal. No sé si hi tornaré, perquè se’m fa massa llarg i massa sorollosa, però en fi, la companyia era agradable i s’ha de posar tot a la balança.

Els que em coneixeu, ja sabeu que no tinc gaire bona opinió d’aquest esdeveniment. També he de dir, que “el poderío y el joyerío” han anat a menys i que ara la gent vesteix més normal, sense semblar que van a la boda del Shah de Pèrsia. I un altre punt a favor és que el politiqueig ha disminuït força. En part perquè no tenim Govern a qui convidar. Veurem què passa quan el tornem a tenir.

El cert és que bona part de la població no opina com jo. Enguany hi havia uns mil comensals, o sigui, que es pot parlar de festa “popular” i amb èxit. No és fàcil congregar mil persones a Puigcerdà en un acte. Ara, si hi ha menjar i beure, és molt més fàcil. Gosaria dir que és l’única manera.

En fi, veurem com evoluciona la Festa del Trinxat. Si el 2018 ha estat un punt d’inflexió cap a un nou model, diguem-ne, més “sostenible” o si ha estat una simple excepció de les que confirmen la regla. D’aquí a un any en parlem, si encara hi som.