Un entorn rústic

Ara sembla que l’Hospital transfronterer no estarà enllestit per l’abril com ens havien anunciat. El motiu? Doncs que manquen permisos oficials, entre ells, les proves d’insonorització. Però el més fort és que inicialment, el Departament de Salut volia prescindir-ne, ja que l’hospital es troba “en un entorn rústic (o rural)” (sic).

Boncs que bé! Ens saltem la normativa a la babalà i tan tranquils. Total, l’hospital és de poble i es troba envoltat de “rusticam naturam”. Apa, uns esquirolets, uns ocellets, unes formiguetes i tots tan panxos! Ho trobo increïble. És una manca de respecte envers els cerdans, que també paguem impostos (coi, si en paguem!) però que som tractats molts cops com ciutadans de segona.

El que més m’emprenya és aquesta manca de sensibilitat i aquesta pose de perdonavides que tenen molts funcionaris de la metròpoli, còmodament asseguts a les seves poltrones, tot mirant-se el Pirineu com aquell lloc on es va el cap de setmana a esquiar a l’hivern i on és molt guai tenir-hi una caseta.

Sincerament, no sé si és més greu pel que fa a la insonorització del futur hospital que els de dins sentin el torb de fora o que els de fora sentin els gemecs dels malalts de dins, però ja n’hi ha prou d’aquest color, no trobeu?