Dolç com la fruita

Fa uns mesos em vaig assabentar que hi ha algunes persones a la Cerdanya interessades a introduir el cultiu de fruiters diferents de les variants tradicionals. Hi ha dues possibilitats interessants: varietats similars a les dels Alps, resistents a les glaçades i a les condicions climàtiques relativament extremes de la Cerdanya i varietats antigues que s’han gairebé perdut però que s’havien cultivat amb èxit a la comarca fa moltes dècades.

Curiosament, són poques les persones interessades en aquests nous cultius, que tenen el suport de la Generalitat de Catalunya. El motiu el desconec, potser no vaig més enllà del tradicional: “si una cosa sempre s’ha fet així, per què canviar”.

Respondré a la pregunta: doncs, perquè els temps canvien i qui no s’adapta als canvis, corre el risc de desaparèixer. Així de senzill. Evidentment hi ha motivacions econòmiques interessants, però sembla ser que tampoc hi ha gaire pagesos cerdans interessats a beneficiar-se d’elles.

Jo he pogut tastar varietats alpines de, posem el cas, pomes i són realment excel·lents. Molt més gustoses que les que es cultiven ara com ara al nostre territori. Si tenim en compte que, a més a més, aquestes varietats estan adaptades a un clima similar al de la Cerdanya, encara resulten més atractives.

L’altra possibilitat és la de recuperar varietats de fruiters que gairebé s’havien extingit i que s’han pogut recuperar gràcies a un programa de recerca sobre el terreny que ha permès obtenir mostres de moltes varietats que es cultivaven a la Cerdanya de bell antuvi i que van ser substituïdes per altres de més generals, però menys adaptades al clima local.

I és clar, què dir de varietats com la pera de Puigcerdà, tant reconegudes com pràcticament introbables que només es cultiven a la Cerdanya en poquíssims llocs?

En temps de crisi, aquestes opcions haurien de ser examinades amb molta cura. Abans que plantar certs cultius només perquè els subvenciona la Unió Europea i que després s’acaben llençant perquè ningú no hi creu en ells, potser fóra interessant de recuperar els fruiters tradicionals (o no tan tradicionals) en els nostres camps.