Carrers mullats, calaixos eixuts

Així resa la coneguda dita catalana que ens diu que quan fa mal temps, la gent no surt a comprar i els calaixos de les botigues es dediquen a criar teranyines. Dit d’una altra manera, com en som de depenents del temps meteorològic!

Tots sabem què passa amb l’economia cerdana l’any que no neva o bé que ho fa a destemps. És clar, que tampoc convé que nevi en excés, perquè si no, la gent s’espanta i tampoc puja per temor a quedar-se colgats en una tempesta de neu o de no poder gaudir del cap de setmana per culpa de les inclemències del temps.

Pel que fa l nostre escàs sector primari, també hi ha molta dependència meteorològica: que si no neva, que si no plou, que si calamarsa, que si sequera… per tots són conegudes les queixes dels pagesos pel que fa al temps.

I el turisme, un altre tant del mateix. Un agost fred i plujós pot ser desastrós pel que fa a les terrasses dels bars i als comerços i establiments en general.

I no parlem del poc turisme de gaudir de la natura que tenim, que és encara més depenent del temps! Perquè encara que us sembli curiós, hi ha molta gent que ve a la Cerdanya a conèixer la flora i la fauna de què gaudim, tot i que no siguin una majoria.

En fi, que només una indústria tecnològica o del tipus que sigui seria prou potent per si mateixa com per no haver de patir per aquesta tan profunda dependència meteorològica que ha convertit els espais meteorològics de la televisió en els programes amb més audiència de tota la graella.