Sensibilitat social

L’Ajuntament de Puigcerdà ha endagat una sèrie de polítiques de caire social que crec que eren molt necessàries, especialment per als joves. D’una banda, ha convocat uns tallers, en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra, la fundació Adis i el Ministeri de Treball i Assumptes Socials per prevenir l’alcoholisme, les malalties de contagi i els embarassos prematurs.

Totes tres coses crec que són prioritàries en qualsevol política social adreçada als joves. Així, l’alcoholisme entre els joves, a l’igual que altres drogoaddiccions és un problema molt més greu d’allò que pugui semblar a primera vista. Són moltíssims els joves (i no tan joves) que tenen un problema i no s’han adonat encara. El nostre ritme de vida, abocat al consum i al lleure porta, per desgràcia, a aquestes situacions amb excessiva facilitat.

D’altra banda, tant les malalties de transmissió sexual com els embarassos prematurs semblaria que haurien d’estar força superats a l’era de la informació. Però lluny d’estar informats, els adolescents conviuen amb els mites de sempre i no estan gaire millor informats que generacions anteriors, per estrany que pugui semblar tot això. Per tant, qualsevol campanya que pugui fer-se en aquest sentit crec que hauria de ser benvinguda.

En part, l’existència de possibilitats que abans no existien (com l’abortament o la píndola del dia després) han fet que la prevenció es relaxés. D’altra banda, el fet que disposem de moltíssima més informació que mai abans a la història, no vol dir que aquesta arribi a les persones. Dit d’una altra manera: potser els arbres no ens deixen veure el bosc i naufraguem en una mar de dades, la majoria d’elles del tot inútils o poc fiables.

Una altra iniciativa de l’Ajuntament ha estat començar a posar-se les piles en la promoció de l’habitatge, destinant una persona a aquests efectes part de la jornada i reactivant la concessió de pisos de lloguer i de propietat. Crec que aquestes polítiques han estat deixades de la mà de déu massa temps. Per sort, rectificar és de savis.

En una comarca profundament castigada per l’especulació urbanística i per preus exorbitants dels immobles, les polítiques d’habitatge des de les institucions s’han fet del tot necessàries, especialment per a les classes més desafavorides: joves, gent gran i aturats de llarg termini.

Esperem que aquesta sensibilitat social duri tota la legislatura, que falta ens fa.