19 de maig 2008

Llengua fòssil

Diumenge vaig sortir al camp amb uns amics i ens vam trobar amb un parell de nois que em penso que eren moldaus. En veure’ns se’ns van adreçar amb un “bon dia”, cosa que em va fer gràcia. Naturalment els vam respondre en català i quan vam marxar del lloc on érem també ens vam acomiadar en català.

Hi ha un estranyíssim costum català consistent a respondre els estrangers en castellà encara que ells se’ns adrecin en català. És una cosa del tot insòlita que dubto que passi en cap altre indret del món. Que un poble renunciï públicament a la seva llengua d’aquesta manera em sembla per escriure una tesi gairebé de psiquiatria.

El cert és que, sense fer generalitzacions, d’entre els col·lectius d’immigrants que conviuen amb nosaltres, la majoria s’han molestat en aprendre alguna cosa de català. És cert que el col·lectiu més reaci és el dels sud-americans, però per sort també hi ha excepcions.

Recordo que quan estudiava el nivell D de català al Consell Comarcal, abans de la nostra classe hi havia una altra de nivell bàsic per a immigrants i podies veure gent de totes les ètnies i cultures, inclosos sud-americans. Parlar català és una manera ràpida d’integrar-se en la nostra societat, si és això el que vols.

Però curiosament, nosaltres mateixos –i m’incloc, perquè algun cop també ho he fet- els neguem la possibilitat d’aprendre el català perquè els parlem sempre en castellà. Tan poc valorem la nostra llengua? Tan menyspreu sentim pels de fora que no volem compartir la nostra llengua?

Clar que hi ha casos… recordo que fa un parell d’anys estava a la Seu d’Urgell passejant mentre cercava una determinada adreça i li vaig preguntar a una senyora que passava per allà. Li vaig preguntar en català, naturalment, però la dona se’m va enfurismar i em va dir que “ella el catalán no lo entendía”. Em vaig quedar tan sorprès que no vaig saber què dir-li. Ara no em passaria.

Tots podríem explicar multitud d’anècdotes, per desgràcia, on es veu clarament que la nostra llengua és maltractada, per nosaltres mateixos fins i tot. El català és una llengua plenament normalitzada a part de l’administració pública, a l’educació o a la ciència, però ha perdut la batalla del pati de les escoles.

Dit d’una altra manera: passa el contrari d’allò que afirmava en Suárez. Ara podem parlar de física nuclear en català. Podem parlar de gravitons, d’equacions en derivades parcials o de l’esbiaixada i la punxesa d’una campana de Gauss, però no podem comprar DVD de la darrera pel·lícula de moda en català i feines a poder veure-les doblades al català.

No podem fer vida social en català de manera habitual, perquè cada cop és més la gent que empra el castellà en aquests registres. Finalment, podrem parlar de Hegel en català, però els nens s’enviaran SMS en castellà. Potser que algú miri de posar-hi remei o ens trobarem que tenim una de les llengües fòssils més maques d’entre les que es fan i es desfan…

8 Comments:

At 11:55 p. m., Blogger felquera said...

Aixó té un nom: DIGLOSSIA. I, per desgràcia, els aragonesos som els "campions" en quant a auto-despreci, auto-odi i menyspreci cap a la nostra llengua minoritaria (sigui aquesta l'aragonès o el català).

 
At 4:48 p. m., Blogger "O zagal de Molinero l'arco" said...

L'atri diya en o sopar de chermanda que baren fer Os Nabateros, m'alcontre con una situazion rocanbolesca grotesca e incomprensible.Nos sentemos os mios amigos do treballo (catalans ells,aragones yo) y ta o nuestro lau un mesache de Laspuña que i biu en Leon, p'acabala de rematar ye primo de yo ... y es paso tota la nuei porculiando con que o catalan y a fabla o existeixen y que son inbencions d'uns estalentaus con a intenzion de desmenbrar España... Abezes ye a nuestra propia chen a que renunzia da nuestra cultura.Pero no tenim que reblar,busatros os catalans ya eu fecho un camin que nusaltros estem empezipiando y que ye duro.
¡¡ L'aragones entalto !!

 
At 8:52 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Enric,al leer este comentario, pensé: en qué se basará para pensar que los sudamericanos somos reacios o no proclives a aprender catalán.
Recuerdo que llegué en setiembre hace 5 años atrás y a finales de octubre estaba cursando catalán básico en la parroquia, comenzamos 23 y acabamos 4. Los 4 éramos sudamericanos.
Recientemente, en un curso brindado por la cámara de la construcción, el número de personas era de 17, 13 de origen sudamericano, 2 de Africa, 1 de Rumanía y una chica la cual no suoe su origen.
Aún así, tu percepción la encuentro acertada, el número de bolivianos hace que los que aprendemos catalán en esta comarca seamos una inmensa minoría.........por ahora, estamos trabajando y mucho en eso.
Pero sí que comparto tus comentarios, sobre todo en que, aunque uno se exprese o haga lo poisble por hablar catalán, ustedes, los locatarios, se empeñan en hablarnos en castellano.
Últimamente, debido a mi trabajo, tengo al día muchísimas oportunidades de hablar catalán, y de hecho lo hago a la menor de esas oportunidades.
¿Y quieres saber algo? En la mayoría de los casos las personas se van muy contentas, te brindan un caluroso apoyo y en algunos casos cuando regresan solo se dirigen en catalán.
Es algo curioso, por ejemplo, si el cliente es el primero en hablar y lo hace en catalán yo respondo de la misma forma y aún con alguna que otra dificultad (se me hace difícil traducir mentalmente al tiempo que hablo) el resto de la conversación se desarrolla en catalán.
Quizás tenga que ver el hecho que por lo general también en cada oportunidad pido que no cambien su lengua.
Y ya para finalizar, cada día que paso en esta tierra, es un día en que más quiero esta tierra, esta nación en la que mucha gente lucha por mantener viva su cultura y su lengua, aunque he notado algo que me preocupa, en Barcelona es raro que se dirijan a tí en catalán.
Eso te ha sucedido?

 
At 10:30 p. m., Blogger David Gálvez Casellas said...

Juan Ángel,

El fet que t'adrecis a l'autor de la pàgina (que escriu en català) quan dius viure a Puigcerdà (Catalunya) i haver estudiat català et mostra més aviat reaci a parlar català... I disculpa si em precipito en les meves conclusions.

 
At 10:32 p. m., Blogger David Gálvez Casellas said...

Disculpa, voldria haver escrit:

Juan Ángel,

El fet que t'adrecis a l'autor de la pàgina (que escriu en català) en castellà quan dius viure a Puigcerdà (Catalunya) i haver estudiat català et mostra més aviat reaci a parlar català... I disculpa si em precipito en les meves conclusions.

 
At 12:17 a. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

David, me dirijo en castellano, aunque entiendo bien el catalán.
O sea, hablo el catalán y disfruto haciendolo, no lo escribo aún pero el día que logre hacerlo medianamente aceptable este blog será el primero en saberlo.
Reacio? no, que va, todo lo contrario, es esta mi segunda tierra, la que ha dado mucho y a la que he aprendido a querer y valorar, imposible ser reacio a hablar la lengua de una nación que acoge ya a más de un millón de inmigrantes y que es ejemplo de tolerancia e integración, exceptuando a este ayuntamiento que es un claro ejemplo de autoritarismo y de prepotencia.

 
At 9:43 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

O Zagal, tens tota la raó. Jo, de fet, vaig sentir la fabla fa només dos anys, de boca d'un escriptor aragonès en una trobada que es va fer a Bellver. No l'havia sentida mai abans i em va sorprendre molt, la veritat. M'alegro que hi hagi gent que lluiti per ella.

Juan Angel, sí, a Barcelona la situació és preocupant. Avui sentia a Manuela de Madre a TV3 i deia que la situació del català és relativament bona. Doncs no sé on deu ser bona, perquè jo cada dia estic més preocupat...

I m'alegro que tractis d'aprendre el català. És una cosa que t'honora.

 
At 6:23 p. m., Blogger David Gálvez Casellas said...

D'acord, Juan Ángel, esperem el dia en què et decideixis. No corris, però quan ho facis no t'escoltis els que vulguin riure's de tu. Endavant les atxes!

D.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home