10 d’abril

Avui se celebra la commemoració de la fi del segon setge carlí dels dies 10 i 11 d’abril de 1873. M’agradaria parar una mica d’atenció en aquest fet, molt més important del que pugui semblar en una lectura superficial.

Puigcerdà era una illa liberal –el que avui podríem anomenar, constitucionalista, progressista, legalista- dins d’un Pirineu carlí, ideologia molt més conservadora. Això va ser motivat en part per circumstàncies força aleatòries (una matança per part dels carlins en uns fets anteriors que van deixar una profunda empremta anticarlina).

Puigcerdà es va unir com poques vegades en la seva història i les diferències entre els vilatans van reduir-se a no-res potser per primer i darrer cop en la seva història. Hi havia un enemic contra qui lluitar i quan el general Cabrinetty va deslliurar la Vila del setge, va estallar l’eufòria i les celebracions.

Aquesta resistència anticarlina va ser molt ben vista pel govern de Madrid. La Vila va guanyar dos títols que encara manté –Heroica i Sempre Invicta- a afegir als dos que ja tenia –Fidelíssima i Insigne-, es va posar el nom de Puigcerdà a molts carrers per la geografia espanyola i fins i tot a un vaixell classe Monitor.

Però el més important és que Puigcerdà va passar a estar en el focus de l’atenció de la burgesia i de les classes benestants catalanes. Es van derruir les muralles i va començar el turisme. Aquí comença la història moderna de Puigcerdà i, de retruc, de tota la comarca de la Cerdanya.

El General Cabrinetty va marcar profundament la simbologia local. De primer se li va dedicar una plaça, la que avui és la plaça dels Herois. Es va erigir un monòlit –encara existent. Posteriorment, es va rebatejar la plaça Major com a Cabrinetty i es va erigir una estàtua del general, dinamitada dècades després pels anarquistes.

La plaça va perdre una estàtua i es va omplir de cotxes. Trist tribut a l’alliberador de la Vila. Avui es parlar de recuperar-ne l’estàtua. Tant de bo, ja que es tracta d’un espai que caldria remodelar i recuperar per als vilatans i també crec que el general Cabrinetty es mereix quelcom més que el nom d’una plaça.

Durant molts anys, el sabre del general va presidir la sala de Plens de l’Ajuntament. El sabre va desaparèixer fa molt de temps. Les xafarderies diuen que el té un notable de la Vila en custòdia. Però jo, la veritat, em penso que ja l’hem vist prou. Possiblement es va vendre, com tantes peces de patrimoni manllevades. Tant de bo no sigui així i algun dia pugui tornar a presidir la sala de Plens o pugui estar en un Museu. En tot cas, en un lloc d’honor.

A començament dels 80, l’Institut d’Estudis Ceretans, de la mà del seu president, el desaparegut Salvador Torrent i Massip va proposar de recuperar la commemoració del 10 d’abril, fent una ofrena floral davant del monòlit de la plaça dels Herois. Em sembla un bonic gest, que sol ser acompanyat de paraules més o menys buides que deixen indiferent a tothom. Una llàstima.

Jo crec que el 10 d’abril hauria de ser un dia festiu o semifestiu. Un dia de commemoració de la Vila, amb actes oficials més o menys lluïts i que ens permetessin recordar el nostre passat, saber d’on venim, potser per saber cap a on anem en aquests temps tan moguts. Si hi ha diners per celebracions més folklòriques com la Festa del Trinxat o d’altres, n’hi hauria d’haver per aquesta que crec que és molt més significativa.

Però al final, la trobada davant del monòlit ha esdevingut un acte trist i deslluït, sense gairebé públic. I millor que no fem una enquesta al poc públic present perquè alguns es pensen –i ho dic seriosament- que es tracta d’un homenatge als morts de la guerra civil espanyola.

Qui recorda el general Cabrinetty i el seu sabre perdut?