02 d’abril 2008

Restarem amatents

Sembla que en el tema del transvassament de l’aigua del Segre, els diferents actors del territori es van posicionant. D’una banda, el Tripartit que governa Catalunya, amb el recolzament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que volen tan sí com no l’aigua del Segre. D’altra, el Govern de l’Estat i els poders locals, inclosos els de l’àrea de Lleida i en menor mesura els de Tarragona, que no en volen a sentir ni parlar. Finalment, l’Aragó que continua amb allò de “l’Ebre, ni tocar-lo o ens sentireu”.

Pobres polítics! En quin laberint us heu ficat tots solets! No voleu transvassaments, parleu d’una nova cultura de l’aigua, però sou incapaços de resoldre els problemes reals del país. I pobra Barcelona, amb un sistema nefast de trens de rodalies, amb apagades glorioses, col·lapses monumentals a les carreteres d’accés i a l’aeroport i ara sense aigua per beure. Bé, us podeu queixar!

La solució genial que se li acut a algun buròcrata massa ben pagat i completament ignorant de les realitats del territori és meravellosa: fotem els leros del Pirineu i uns quants pagesots –que igualment no ens voten- i els robem l’aigua del Segre via túnel del Cadí (pagarà peatge aquesta aigua o per ser cerdana també tindrà dret a lliure pas?), sense donar explicacions, amb nocturnitat i traïdoria. El conseller de Medi Ambient encara continua negant que ell ordenés posar cap estaca en cap prat. Segur que van ploure del cel, com aquells misteriosos aeròlits d’antuvi.

Però la realitat s’imposa. El president –en funcions- Zapatero té por d’una guerra per l’aigua amb Múrcia, la Comunitat Valenciana i l’Aragó. A les dues primeres, el seu partit té uns resultats nefastos, en part deguts al tema de l’aigua i a l’Aragó, on governa justet, no pot córrer riscos. A més a més, després de fer bandera contra el transvassament de l’aigua de l’Ebre, ara no poden fer veure que el Segre no és seu afluent principal. L’Ebre som tots.

Per si la cosa no fos ja prou complicada, el territori se subleva. Els lleidatans, fins ara calladets, diuen que nanis d’això de treure aigua del riu. Lo Segre no es toca! L’Alt Urgell i la Cerdanya, primers afectats, estan en peu de guerra. Mai no havia vist tanta unanimitat política. Crec que és el primer cop que el president del Consell Comarcal el Sr. Pous i l’Alcalde de Puigcerdà, el Sr. Planella coincideixen en alguna cosa important. Només trobo a faltar unes sucoses declaracions de l’exconseller Carretero per acabar d’afegir llenya al foc i fer que la posició d’ERC al govern sigui més inestable encara.

Però és que no saben sumar? A qui se li acut treure aigua d’un riu amb tan poc cabal, traslladar-la a una conca –la del Llobregat- la capçalera del qual és calcària i té més fuites que un colador i per on es perdrà la meitat de l’aigua abans que arribi a ser aprofitable? A més a més, com que “to er mundo é güeno”, segur que cap pagès de l’Alt Berguedà –aprofitant l’ocasió que li posen en safata- farà de les seves i no treurà aigua per regar els seus camps. Segur que no.

Vaja, que quan la poca aigua que queda arribi a l’Àrea Metropolitana de Parques y Jardines de Barcelona, serà com si no s’hagués produït cap transvassament. Clar que l’aigua, al Segre, ens l’hauran fotuda. I a més a més, oh ment brillant i ecològicament sostenible, van i volen extreure l’àrea d’una zona d’interès natural protegida, on habita la llúdriga. Però home, si els pagesos pinten poc, menys encara les llúdrigues que ni tan sols voten!

I ens parlen de solidaritat! Mireu, fa molts anys vaig aprendre perfectament què vol dir solidaritat per la gent de Barcelona. Un any, durant un pont molt concorregut a la Cerdanya, on hi havia la intelligentsia de la capital a les nostres terres, jugava el Barça i va marxar la llum. Què van fer els nostres solidaris amics? Van fotre el camp a la Seu d’Urgell cames ajudeu-me per poder veure el seu benvolgut Barça.

Per desgràcia, a nosaltres quans ens marxa la llum, no ens podem traslladar tan fàcilment. En què ho faríem? En cotxe, travessant el túnel del Cadí que fins quatre dies ens sagnava amb peatges? En tren, quan és més ràpid anar de Barcelona a Madrid que de Puigcerdà a Barcelona gairebé tres quarts de segles després que es fes la línia fèrria?

Avui mateix venia a la premsa una notícia d’aquelles que t’alegren el dia. El Govern es nega a concedir un cicle formatiu en hostaleria i turisme a la Cerdanya. Que es fotin home! Que emigrin! Així els podrem comprar les poques terres que no s’han venut encara per fer-nos més casetes i beure’ns la poca aigua que encara baixa pel Segre. Visca la solidaritat! Restarem amatents…

2 Comments:

At 1:15 a. m., Blogger Meister said...

Recorda que la zona per on volen fer passar el tub, així com el tram de riu estan dins del pla europeu NATURA 2000.

Des de Barcelona, i sense rumors de cap mena, m'ensumo que quan s'enverini una mica més el debat i comenci a condicionar la presència d'ERC al govern, sortiran les sucoses declaracions del nostre amic Joan. Un ha de saber quan sortir i quan aixoplugar-se, i el Joan n'és un mestre. M'ensumo que riurem una estoneta.

 
At 6:15 a. m., Anonymous jordi said...

Algú els hi a dit a aquesta colla, que a la tardor es tenen que remuntar les truites Segre amunt per manca d'aigua. Curiosament es a la tardor quan volen començar a fer el transvasament. Aniran les truites també al Llobregat?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home