09 d’abril 2008

Arrels

La meva família té una especial relació amb la Cerdanya. De fet, van venir aquí ben bé per casualitat, cosa que em converteix en certa manera en un cerdà de rebot.

El meu avi patern va néixer a Andorra de Teruel, on va viure força temps. Més endavant, es va desplaçar a Catalunya en busca de feina i va anar a parar a Olesa de Montserrat, on va conèixer la meva àvia (que era de Barcelona) i es varen casar. Allà van tenir el seu únic fill, el meu pare, que va nèixer i va anar a escola els primers anys de la seva vida a Olesa.

Però va arribar la guerra i el meu avi va marxar amb la seva dona i el seu fill a Andorra. Allà va anar a parar a l’exèrcit republicà i va participar en la defensa de la línia del Segre. Quan es van retirar, van passar per Puigcerdà i van dormir en uns camps de la Tor de Querol, on el pagès amo de les terres va engegar l’aigua perquè marxessin d’allà.

No li desitjo mal a ningú, però la vida t’acaba donant molts cops el que et mereixes. Aquest senyor va tenir una mort força desagradable anys després.

El meu avi va anar a un camp de refugiats on ja estava malalt –possiblement a causa de la humitat que va agafar en aquell camp de la Tor de Querol. Possiblement hauria mort de no ser perquè una infermera es va enamorar d’ell i va aconseguir les medecines per guarir-lo.

Quan va poder tornar a Espanya, va jurar que mai no tornaria a posar els peus a la Cerdanya. Ves per on, pocs anys després hi tornaria degut a una feina i restaria la resta de la seva vida.

El meu pare va fer el servei militar al Pirineu i a Lleida. Va estar a la Val d’Aran i va fer maniobres a la Molina. Tampoc li va agradar gaire la Cerdanya nevada i freda que va patir. Però també va venir amb el seu pare per motius de feina.

Pel que fa a la família de la meva mare, eren andalusos i van decidir d’emigrar perquè allà on estaven, a Mollina, província de Màlaga, no podien subsistir tots. La meva mare va caure malalta i les medecines només es podien aconseguir a França, via Puigcerdà. En part per això, van acabar aquí.

El meu pare i la meva mare es van conèixer i d’aquí vaig sortir jo. Una història enrevesada, però no més enrevesada com tantes d’altres.

Les meves arrels provenen de molts llocs. Tinc ascendència valenciana, aragonesa, galega, andalusa i navarresa fins allà on he pogut treure l’entrellat. Tot i que les meves arrels culturals es troben profundament fixades a la Cerdanya, el meu país de naixement i el que més estimo i al qual no he volgut mai renunciar per cap motiu personal o de feina. Je suis ici, et ici reste.

4 Comments:

At 1:51 p. m., Anonymous Anònim said...

"ICI" QUE VOL DIR?

Puigcerda, Cerdanya, Catalunya, españa o europa? o potser també vol dir simpement, "ciutadà del mon"?

Hi ha tanta gent que té aquesta empanada tan gran, que potser alugun dia en hi haurem de posar, no?

 
At 7:27 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

ici = aquí

Això de ciutadà del món és molt maco i sona molt bé, però no està gaire clar què vol dir, no trobes? :)

 
At 3:55 a. m., Blogger Meister said...

Parafrasejant el president Pujol: "jo, bàsicament, sóc català".

 
At 9:31 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Jo bàsicament, també sóc català. Del Pirineu i de la Cerdanya i de Puigcerdà, però bàsicament, la meva cultura és la catalana.

Hi ha gent que diu que en té dues o més de cultures. Pot ser. Conec algun cas. Però n'hi ha molts menys casos d'allò que solen dir-se. Perquè no és cosa fàcil tenir més d'una cultura. Hi ha gent que ho confon amb parlar dues o més llengües. No és exactament el mateix.

D'altra banda, amb vistes més amples, sóc europeu i me'n sento. Europeu occidental, clarament.

I humà. Però això, més que una identitat, és un fet. Però què vol dir ciutadà del món? Que ets de tot arreu i de cap lloc en concret? Em costa d'imaginar. Potser sí que hi ha gent així, que viatja molt, moderns nòmades, però la resta no deixen de ser flatus vocis, EMHO.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home