L’increïble cas del segrest de la Pedra Dreta

Fa unes setmanes em va venir a visitar un amic de Madrid amb qui feia temps que no parlava. Li vaig la ruta turística per la comarca i més d’un cop em vaig queixar de la manca de sensibilitat que tenim aquí pel patrimoni.

Com exemple, quan sortíem de Llívia, li vaig comentar el cas de la Pedra Dreta, un possible antic miliari romà que, en tot cas, està lligat a antigues llegendes. Alguns creuen que és molt més antic i que es tractaria d’una mena de menhir simbòlic.

Sigui el que sigui, li comentava que era una pena que estigués al costat de la carretera, degradant-se per la contaminació dels cotxes i que, a sobre corria el risc que algun dia un vehicle s’hi estavellés i adéu Pedra Dreta.

Llavors, mig en broma, em va suggerir que muntéssim un comando cultural i que segrestéssim la Pedra Dreta i que no la tornéssim fins que les autoritats llivienques es comprometessin a guardar-la en un museu. Vam riure una estona.

Però, la veritat és que la Pedra Dreta continua al costat de la carretera fent-se malbé i allà s’hi quedarà fins que algú se la carregui. No serà el primer cop que un treballador desconeixedor de la realitat local, arranjant una carretera o fent unes obres es carrega un element patrimonial.

Des d’aquí demano a l’Ajuntament de Llívia que consideri el trasllat al futur Museu, on estarà molt més resguardada i protegida tant del desgast de les inclemències del temps i de la contaminació, com de possibles vàndals (que també n’hi ha).

De fet, la pedra presenta unes marques que semblen de ciment. No m’estranyaria que ja hagués patit algun incident i que l’haguessin arreglat d’aquella manera. Si van traslladar la creu de Toret, també poden moure la Pedra Dreta.

Si volen, poden deixar una reproducció o una escultura al seu lloc, per donar fer de l’antiga ubicació, però almenys un antic element patrimonial estarà ben guardat.

Clar que, suposo que per a molts no deixa de ser una simple pedrota en la qual ni s’hi han fixat el munt de vegades que han passat pel davant i això de gastar calés per salvar una pedra és una tonteria. En fi, espero que tingui millor “final” que no pas els mosaics romans que van desaparèixer destruïts per les obres o d’altres elements dels quals ni ens n’hem arribat a assabentar.