El Retaule de Sant Ermengol

Ahir per la nit vaig anar a la Seu d’Urgell a veure la representació del Retaule de Sant Ermengol, espectacle que no havia vist mai però del qual n’havia sentit a parlar molt des de feia uns anys. Enguany celebra el 50è aniversari de l’inici de les seves representacions.

El Retaule es una dramatització de la vida i miracles d’un dels personatges més carismàtics de la Seu d’Urgell, qui fou bisbe d’aquesta ciutat, sant Ermengol. L’espectacle té lloc al meravellós i fantàstic marc del claustre de la catedral de la Seu, bastit per l’ocasió.

La representació és una delicada combinació de músiques medievals, il·luminació, tocs de campana i actuacions dels personatges realment reeixida que impressiona molt el primer cop que es veu, com va ser el meu cas. Fins i tot per una persona no gaire aimant de les hagiografies religioses.

Algunes de les escenes més impactants són la processó amb torxes i el cos de sant Ermengol i la de la pluja miraculosa. El pati del claustre estava ple de gent amb ganes de veure el Retaule, possiblement degut a que algunes de les darreres representacions s’havien suspès per la pluja.

A part de la gran qualitat de la dramatització, una de les coses que sobta és la gran quantitat d’actors que intervenen en escena, cosa que demostra que l’espectacle és molt volgut per la població de la Seu. Us recomano que l’aneu a veure. Hi sou a temps fins demà.

En termes més personals, vaig observar un parell de coses que em fan tenir-los una sana enveja, ja que no les observo pas a la Cerdanya. En primer lloc, tot i ser un acte cultural, estava ple de gom a gom i, el més interessant, hi havia força presència de gent jove, cosa que garanteix la continuïtat de l’interès que el Retaule suscita.

D’altra banda, la gent escoltava els diàlegs en total silenci, en mostra de respecte pels actors, cosa que ja havia notat en una actuació davant de la catedral del grup El pont d’Arcalís. Aquest mateix grup, quan va actuar a Puigcerdà, va estar acompanyat per tota una xerinola de xerrameques i xiuxiuejos gens dissimulats per part del públic. Sembla ser que hi ha llocs on encara es guarden les formes.

Finalment, també és molt d’agrair que puguis deixar el cotxe en un pàrquing gratuït al costat mateix de la catedral, cosa que és absolutament impensable a Puigcerdà, on si vols deixar el cotxe en un lloc cèntric, has de pagar zona blava o pàrquing de Saba. Sembla que algunes poblacions ho tenen clar.

Mentre alguns edifiquen fins el darrer centímetre quadrat del seu territori o es gasten els diners en infraestructures de dubtosa utilització pública, altres miren d’atreure visitants i els donen tot tipus de facilitats (pàrquings gratuïts, zones blaves on no es paga els diumenges, etc).

Sempre he dit que cal aprendre d’aquells que fan les coses millors que nosaltres. Espero que algú en prengui nota.